Els Pirineus són una serralada muntanyosa situada al nord de la Península Ibèrica, entre Espanya, Andorra i França. S'estén al llarg de 415 km des del mar Mediterrani (cap de Creus, golf de Roses) a l'est, fins al mar Cantàbric (cap Higuer, golf de Biscaia) a l'oest. En la seva part central té una amplada d'uns 150 km. En llenguatge corrent la paraula Pirineu s'aplica al conjunt d'altes serres frontereres hispà-franceses. Els Pirineus Centrals o Pirineus central és l'àrea geogràfica de la serralada dels Pirineus que s'estén aproximadament, segons les diferents obres, entre els cims de Somport, a la part occidental, i el massís de la Maladeta, a l'oriental.
A la vessant nord, a França, transcorre per la regions d'Aquitània (Pirineus Atlàntics), Migdia-Pirineus (Alts Pirineus, Alta Garona i Ariège) i Rosselló (Pirineus Orientals). En el vessant sud, a Espanya, transcorren perNavarra, Aragó (Osca) i Catalunya (Lleida i Girona). El petit país d'Andorra està situat als Pirineus, entre Espanya i França.
Aquestes muntanyes alberguen pics de més de 3.000 metres d'altura com l'Aneto (3.404 m), el Posets (3.375 m), el Mont Perdut (3.355 m) i el Vignemale (3.298 m), petites glaceres, llacs i circs d'origen glacial, i un gran nombre de valls i canons.
Resumen de la ruta Lugar
Días
Longitud
Desnivel
![]()
Desnivel
![]()
Dificultad
Tipo rutaFrancia 1 10 Km. 600 m. 600 m. Fácil ![]()
Distància: 10 Km. 600 m. -
600 m.
Aquesta travessa comença a l'últim revolt tancada abans del Col de Puymorens situat a la carretera que porta de Puigcerdà al Pas de la Casa a Andorra per França.
A l'últim revolt tancat, hi ha un cartell indicador de GR. En aquest punt podem aparcar el vehicle, bé a l'entrada del camí (lloc per a un parell de cotxes), o bé a l'interior de la corba (bastant més ampli).
Agafem el camí abalisat amb marques roges i blanques corresponents a la GR-7 107, que surten just de la corba de la carretera. Hem de recórrer tot el llarg vall fins a l'embassament de Lanós per aquest camí abalisat.
El camí transcorre a mitja vessant i es va elevant sense dificultat en un còmode però llarg i monòton ascens, per terreny buidat.
Quan portem uns 20 minuts d'ascens veiem més avall un embassament. Es tracta del pantà de Passet, al qual es pot accedir en cotxe des Port, per després pujar per una senda abalisada amb fites fins al camí que nosaltresus portem.
Portem tota l'estona la mateixa direcció elevant a poc a poc, amb suau pendent seguint sempre les balises, tot i que el sender és sempre evident, entrant de vegades el sender entre matolls.
Transcorreguts altres 15 minuts més albirem de nou a baix en el fons de la vall altre nou embassament, l'estany de Font Viva, des de li que antigament pujava un telefèric corresponent a la construcció de la presa, avui dia desmuntat.
El camí puja una mica més, arriba a una paret a la qual ens peguem i no abandonem. Des d'aquest punt veiem al fons ja el final de la vall tancat per la presa de Lanós cap a la qual hem d'anar.
La tornada es realitza pel mateix camí.
Descarregar arxius
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()