caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Turquía...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Turquía
Tornar

Hoja  Turquía...






Turquia és un país eurasiàtic transcontinental. La Turquia asiàtica (compost en gran part d'Anatòlia), que inclou el 97% del país, se separa la Turquia europea pel Bòsfor, el mar de Màrmara i els Dardanels (que en conjunt formen un vincle entre les aigües del Mar Negre i la Mediterrània).

La secció europea de Turquia, al nord-oest, és la Rumèlia, que forma les fronteres de Turquia amb Grècia i Bulgària. La part asiàtica del país, Anatolia (també coneguda com Àsia Menor), consisteix en un alt altiplà central amb estretes planes costaneres. Turquia oriental té un paisatge més muntanyenc, i conté les fonts de rius com l'Eufrates, el Tigris i Aras, i allotja el llac Van i la muntanya Ararat, el punt més alt de Turquia a 5.165 metres.

La regió d'Anatòlia comprèn aproximadament una sisena part de la superfície total de Turquia. Com a tendència general, l'altiplà d'Anatòlia cap a l'interior es torna cadóna vegada més accidentada a mesura que avança cap a l'est.

Els variats paisatges de Turquia són el producte de complexos moviments de terra que han donat forma a la regió durant milers d'anys i encara es manifesten en freqüents terratrèmols i erupcions volcàniques ocasionals. El Bòsfor i els Dardanels deuen la seva existència a les falles de funcionament a través de Turquia que va conduir a la creació del Mar Negre. Va ser un terratrèmol en tota la línia nord del país d'oest a est, el que va causar un gran terratrèmol el 1999.

Les zones costaneres de Turquia que voregen el Mar Mediterrani tenen un clima temperat mediterrani, amb calorosos i secs estius i, humits i freds hiverns. Les condicions poden ser molt més severes en el més àrid interior. Les muntanyes prop de la costa mediterrània eviten la influència climàtica cap a l'interior, donant a l'altiplà central d'Anatòlia un clima continental amb estacions marcadament contrastants. Els hiverns en l'altiplà són ispecialmente greus.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Turquía 5 Km. m. m. Excursiones Independientes


Turquía | Entre Montañas



Anatolia

Pujar

Anatolia

Anatòlia o Àsia Menor és una pen & iacute; nsula emplaçada al Pr & oacute; xim Orient, ocupada actualment per la part així & agrave; tica de Turqu & iacute; a.

Limita al nord amb el mar Negre, a l'est amb les cadenes munta & ntilde; ósses del Taure i el Antitauro, al sud amb el mar Mediterr & agrave; neo ia l'oest amb el mar Egeu i el mar de M & agrave; rmara. L'estret de B & oacute; sforo i l'estret dels Dardanelos la separen d'Europa.

A l'antiga Grècia es conoc & iacute; a com Àsia a la part occidental de la pensió & iacute; nsula, va estendre & eacute; ndose posteriorment el nom a tot el continent, de manera que la pensió & iacute; nsula va ser cridada Àsia Menor.

Per ser Anatòlia una regi & oacute; munta & ntilde; óssa, ha estat hist & oacute; ricament reducte militar successiu de diversos pobles. Entre d'altres de Troia, l'Imperi Hitita, els regnes de Frigia i Lidia, l'Imperi Bizantí i l'Imperi Otomà; tamb & eacute; n pobles grecs, turcs, turcs seleucidas, sirians i una petita & ntilde, a part de Roma han estat pobles que han ocupat la regi & oacute;.


Capadocia

Pujar

Capadocia

Capadòcia és una regi & oacute; hist & oacute; rica d'Anatòlia central, en Turqu & iacute; a, que abasta parts de les províncies de Kayseri, Aksaray, & nbsp; Ni?de i Nevsehir.

Capadòcia es caracteritza per tenir una formaci & oacute; geo & oacute; gica & uacute; nica en el món, i pel seu patrimoni hist & oacute; ric i cultural. En el & nbsp; a & ntilde, o 1985, va ser inclosa per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat, amb una zona protegida de 9.576 ha.

La regi & oacute; de ??Capadòcia pot considerar-se un c & iacute; rculo de cinquanta quil & oacute; metres de di & agrave; metre, on es troben, entre d'altres, & nbsp; les ciutats de Aksaray i Nevsehir, es & iacute; com nombroses poblacions. La poblaci & oacute; al & agrave; rea no arriba al mill & oacute; d'habitants, però els assentaments est & agrave; n tan propers els uns dels altres, que donen la impressi & oacute; de ??tractar-se d'una sola ciutat estesa per & nbsp; una regi & oacute; molt vasta.

En molts mapes, el va nomenari de Capadòcia no és esmentat ja que no es tracta d'una demarcació & oacute; pol & iacute; tica com a tal. M & agrave; s bé es & nbsp; tracta d'una regi & oacute; hist & oacute; rica que abasta porcions de diverses províncies.

El paisatge & uacute; nic de Capadocia és el resultat de la acci & oacute; de ??forces naturals a trav & eacute; s dels mil·lennis. Fa 60 milions d'& nbsp; a & ntilde; us, es va formar & oacute; la cadena munta & ntilde; óssa del Taure a Anatòlia meridional, al mateix temps que es formava la cadena alpina a & nbsp; Europa. La formaci & oacute; de ??la serralada de les Muntanyes Taure va provocar & oacute; nombroses barrancas i depressions en Anatolia central.

Fa & nbsp; deu milions d'a & ntilde; us, aquestes depressions van ser emplenades pel magma i altres elements volc & agrave; nics proveïts pels & nbsp; nombrosos volcans en erupci & oacute; d'Anatòlia central, especialment els volcans Erciyes, Keciboyduran, Develi, G & ouml; ll & uuml; Dagi i & nbsp; Melendiz.

A poc a poc,les depressions van anar desapareixent, transformant la regi & oacute; en un altiplà. No obstant això, el mineral que & nbsp; rellen & oacute; les depressions no és molt resistent a la acci & oacute; de ??vents, pluges, r & iacute; us i diferències de temperatura; per la qual cosa & nbsp; la erosi & oacute; va ser & quot; esculpint & quot; les nombroses valls pels quals Capadòcia és famosa.

Algunes de les poblacions m & eacute; s importants són Aksaray, Nevsehir, Kayseri, & Uuml; rg & uuml; p, U & ccedil; Hisar, Ni?de, G & uuml; l?ehir, G & uuml; laga & ccedil; & nbsp ;. Alguns llocs excel·lents són el Museu a l'aire obert de G & ouml, remi, la ciutat subterr & agrave; nia de Kaymakl?, la ciutat & nbsp; subterr & agrave; nia de Derinkuyu, la vall de Zelve, Gomeda, Peribacalar Vadisi (vall de les xemeneies de fada), Soganli Vadisi, les & nbsp; ciutats subterr & agrave; nies de & Ouml; zkonak, Tatlarin, Mazi i Ac?g & ouml; l; i esglésies com les del Nazar i Aynal?.


El Bósforo

Pujar

El Bósforo

El B & oacute; sforo és un estret que separa la part europea (englobada durant l'Imperi Otomà a la província europea de & nbsp; Rumèlia (idioma turc: Rumeli) de la part així & agrave; tica (idioma turc: Anadolu) de Turqu & iacute; a ; divideix en dues parts la ciutat de & nbsp; Istanbul i connecta el Mar de M & agrave; rmara amb el Mar Negre. Té una longitud de 30 quil & oacute; metres, amb una amplada m & agrave; xima de 3.700 & nbsp; metres a l'entrada del Mar Negre, i una amplada m & iacute; nima de 750 metres entre Anadoluhisar? i Rumelihisar? (castells otomans & nbsp; que s'alcen als turons de la seva ribera). La seva profunditat var & iacute; a entre 36 i 124 metres. Les ribes de l'estret est & agrave; n & nbsp; densament poblades ja que la ciutat d'Istanbul (amb una poblaci & oacute; d'almenys 11 milions d'habitants) s'assenta entre & nbsp; aquest estret que divideix Europa d'Àsia.

Hi ha dos ponts sobre aquest estret. El pont Bo?azi & ccedil; i, de 1074 metres de llarg va ser completado el 1973. El segon pont, & nbsp; el Fatih Sultan Mehmed posseeix una longitud de 1014 metres, va ser completat en 1988 i es troba gairebé a cinc quil & oacute; metres al & nbsp; nord del primer pont.

Marmaray, un toc & uacute; nel ferroviari de 13.7 quil & oacute; metres de longitud est & agrave; sent construït i s'estima que estar & agrave; finalitzat en & nbsp; 2008. Aproximadament 1400 metres del t & uacute; nel van a construir-se sota l'estret, a una profunditat de 55 metres.


El Monte Ararat

Pujar

El Monte Ararat

La Muntanya Ararat és el pic m & eacute; s alt de Turqu & iacute; a, amb 5.165 msnm, sent un volc & agrave; n inactiu amb el seu cim cobert de neus perpètues.

És a m & eacute; s el principal símbol de identificació d'Armènia i el seu nom turc es tradueix com & quot; Monta & ntilde; a del Dolor & quot;.

T & eacute; cnicamente, l'Ararat és un estratovolcano, format a partir de fluxos de lava i ejeccions de materials pirocl & agrave; stics. La & uacute; última activitat volc & agrave; nica registrada a la munta & ntilde; a ser un terratrèmol important al juliol de 1840 centrat al voltant del Congost de Ara, una llarga avenc de adre & oacute; nord-est que cau uns 1.825 m des del cim de la muntanya & ntilde; a .

El Ararat pertany territorialment a Turqu & iacute; a, però, és al s & iacute; mbol nacional d'Armènia. La Muntanya Ararat apareix en el & nbsp; centre de l'Escut d'armes d'Armènia. La munta & ntilde; a és clarament visible des de la major part de la Rep & uacute; blica de Arminia, inclosa la seva capital Erev & agrave; n, i és representada sovint per artistes armenis en pintures, gravats d'obsidiana i dem & agrave; s & nbsp; objectes.


Rumelia

Pujar

Rumelia

Rumèlia variaci & oacute; turca de Romania, nom que els bizantins sol & iacute; an donar al seu imperi. Després 1453 (a & ntilde, o de la ocupaci & oacute; de ??Constantinoble per part dels turcs) Rumèlia pas & oacute; a ser la designaci & oacute; de ??l'antiga regi & oacute; i província otomana de la & nbsp; pen & iacute; nsula Balcó & agrave; nica, que comprend & iacute; a territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, ARY Macedònia, Moldàvia, Romania (especialment la Valaquia, el Banat i la Dobruja), Sèrbia, i el que avui queda de Turqu & iacute; a a Europa. En un & nbsp; sentit m & eacute; s restringit la província es trobava en el centre de les províncies romanes i bizantines de Tràcia i Macedònia.

Al a & ntilde, o 1878, i mitjançant les condicions del Congrés Berl & iacute; n, una part de Rumèlia pas & oacute; a integrar-se a Bulgària mentre que Rumèlia Oriental permanec & iacute; a sota el domini turc. En 1885, Bulgària es anexion & oacute; Rumèlia Oriental, excepte la & nbsp; Tracia Oriental i, el 1908, van ser oficialment unificades. V & eacute; as tamb & eacute; Guerres Balcó & agrave; niques. En l'actualitat els turcs & nbsp; otomans solen donar el nom de Rumèlia a la Tràcia Oriental.

Romania és la etimolog & iacute; a principal, tot i que cal tenir en compte que rumi o rum & iacute; (Paraula tamb & eacute; n derivada de romà) és un & nbsp; nom que de vegades donen els musulmans als cristians, en aquest cas, & quot; Rumèlia & quot; dins de l'Imperi Otomà tamb & eacute; n & nbsp; significava l'territori la poblaci & oacute; era predominantment cristiana.


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©