caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Túnez...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Túnez
Tornar

Hoja  Túnez...






Tunísia es troba al nord d'Àfrica, entre el Mar Mediterrani i el Desert del Sàhara, i entre Algèria i Líbia. Prop de 40% de la superfície del seu territori és desèrtic, l'altra part està constituïda de terres fèrtils.

Al nord, hi ha muntanyes i el clima és temperat, amb hiverns suaus i plujosos i estius calorosos i secs. El rang de temperatures en el nord oscil·la entre 34 i 6 ºC. Al sud, hi ha deserts que s'estenen fins al Sàhara. No obstant això, malgrat la seva aridesa al sud, al nord existeixen boscos de pins al nord-oest i prats, ideals per al bestiar, al nord-est, així com horts i vinyes al llarg de la costa oriental.

Només el 19% de la terra és cultivable, encara que el 13% de la mateixa és irrigada (est. 1993). Tunísia és el país més petit dels estats del nord-oest d'Àfrica. Tunísia ocupa el lloc número 89 en la llista dels països més extensos del planeta. Té una superfície total de 164.418 km². D'aquesta superfície, 155.360 km², és a dir, el 94,5% de la superfície total, són terrestres. La resta, 9.058 km², el 5,5%, són aquàtics.

El punt més alt de Tunísia és la muntanya Jebel Chambi, al nord de la ciutat de Kasserine, i posseeix 1.544 msnm. La superfície de la muntanya està coberta de pins.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Túnez 1 Km. m. m. Excursiones Independientes


Túnez | Entre Montañas



Túnez

Pujar

Túnez

T & uacute; Martínez es pot dividir de nord a sud en diverses regions topogr & agrave; fiques que es distingeixen amb facilitat. Començant pel Nord i anant cap al SSUR, en primer lloc es troba una sèrie de cadenes munta & ntilde; ósses entre les quals es troba la codillera de l'Atlas, en l'anomenada regi & oacute; n del Tell, que ocupen la meitat septentrional del pa & iacute; si travessen el territori tunisià transversalment des del sud-oest cap al nord-est, amb altures que oscil·len entre els 610 i els 1.544 msnm que aconsegueix el punt m & eacute; s alt d'aquesta serralada, l'anomenat Ech Chambi de Jebel, que al seu torn és el punt m & agrave ; s alt de T & uacute; Martínez.

En aquests territoris s'ajunten les valls f & eacute; rtiles i els altiplans, amb les muntanyes & ntilde; es. En aquesta zona és on neix el r & iacute; o m & eacute; s llarg de T & uacute; Martínez, el Majardah o Medjerda, que creua la zona d'Oest a aquest per després arribar al golf es T & uacute; Martínez, on desemboca.

Cap al Sud, el paisatge cambia les muntanyes & ntilde; es per un altiplà amb una altura de 610 msnm de mitjana. Aquestes altiplans descendeixen a poc a poc fins a una zona formada per llacs salats, coneguts com shatts o chotts, que s'estenen d'est a oest i que, en la seva major & iacute; a, es troben al nivell del mar. Entre aquests llacs es poden destacar el Djerid i el Bizerta. Aquesta zona es caracteritza per la seva naturalesa d'estepa semides & eacute; rtica.

A la zona m & agrave; s austral, els shatts s'uneixen al desert del Sàhara, que ocupa el 40% de la superfície total de T & uacute; Martínez. A la zona que est & agrave; entre els shatts i el desert del Sàhara es troben nombrosos oasis; sobretot en les envolten & iacute; es de la ciutat de Gabes, situada al centre del golf que rep el mateix nom, a la zona m & eacute; s propera a la frontera amb Líbia. En aquesta regi & oacute;, els amplis oasis abunden, i en ells creixen prop de 400.000 palmeres datileres. Els oasis s'utilitzen tamb & eacute; n com a camp de cultiu, aquests cultivos arriben en part fins a la costa.

Pel Nord, T & uacute; Martínez limita amb Algèria i descriu una frontera que és definida per les irregularitats del terreny a la serralada de l'Atles, a excepci & oacute; de ??la zona m & agrave; s al nord en la qual la frontera és definida pel parc natural algerià del Kala. Aquestes llimis naturals se succeeixen a tot el llarg del sistema munta & ntilde; ós que travessa T & uacute; Martínez, però quan aquest sistema descendeix i apareix el desert del Sàhara, m & eacute; s concretament, el Gran Erg Oriental, la frontera amb Algèria es converteix en una simple recta, atès que no existeix en aquest territori ning & uacute; n accident geogr & agrave; fic capaç de donar forma a una frontera.
La frontera amb Líbia est & agrave; marcada principalment pels altiplans de la regi & oacute; líbia de Tripolitània. Es pot observar que totes les fronteres naturals de T & uacute; Martínez vénen delimitades per altiplans i munta & ntilde; es, això és degut al fet que en T & uacute; nez els r & iacute; us són gairebé inexistents.

El relleu tunisià es basa en l'atles telliano al nord i la serralada de l'Atles al centre del pa & iacute; s. Al sud de T & uacute; Martínez s'estén una estepa semides & eacute; rtica per després convertir-se en el desert del Sàhara.

El punt m & eacute; s alt del pa & iacute; s, el Ech Chambi de Jebel, es troba en el seu centre, a la serralada de l'Atles, i mesura 1544 msnm d'altura. Al voltant d'aquest pic es troba el parc natural de Jebel Chambi. Al seu torn el punt menys elevat és el Shatt Al Gharsah, al sud-oest del pa & iacute; s, a la frontera amb Algèria, i est & agrave; a 17 m per sota del nivell del mar. Molt a prop d'aquest Shatt est & agrave; el Shatt El Jerid, el m & eacute; s gran de T & uacute; Martínez.

Entre les ciutats de Bizerta i Tabarka es troba una prolongaci & oacute; de ??l'Atles denominada serralada Dorsale, on abunden els camps de cultiu tunisians. Aquesta regi & oacute; produeix la major part d'aliments del pa & iacute; si exporta nombrosos tipus de cultiu com el de l'oliva, o els c & iacut


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©