caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Parque Natural Zona Volcánica Garrotxa...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Parque Natural Zona Volcánica Garrotxa
Tornar

Hoja  Parque Natural Zona Volcánica Garrotxa...






La Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.

Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha 28 itineraris pedestres, que transcorren pels indrets més interessants del Parc Natural. La majoria d'ells estan senyalitzats, excepte alguns dels més llargs que, si s'està acostumat, es poden seguir fàcilment amb l'ajuda del plànol-guia del Parc Natural. El Parc natural disposa d'una extensa oferta de publicacions.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Girona 8 55 Km. m. m. Fácil Excursiones Independientes


Parque Natural Zona Volcánica Garrotxa | Entre Montañas



Cingleres de Castellfollit de la Roca

Pujar

Distància: 2 Km.Temps: 0:45 h.
Cingleres de Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca és un dels onze municipis que integren el Parc Natural de la Zona volc & agrave; nica de la Garrotxa. El poble, de 1.000 habitants, est & agrave; situat a sobre d'una cinglera ves & agrave; ltico d'uns 40 m d'alçada i d'un 1 km de longitud.

L'itinerari comença al km 45,2 de la ctra. de Girona a Olot (GI-522), prop de la cruïlla amb la ctra. d'Oix (GIV-5221). Des d'aquest punt hem de creuar la carretera i baixar en direcci & oacute; a r & iacute; o Fluvi & agreugi ;. El camí comença al costat del pont i travessa horts situats en terres molt f & eacute; rtiles corresponents a antigues terrasses fluvials del Fluvi & agreugi;.

Segueix per la vora esquerra del r & iacute; oi el travessa m & eacute; s endavant per una passera de fusta construït recentment. A l'altra riba, el camí segueix entre horts separats per murs de pedra seca, travessa el r & iacute; o Toronell per un pontet, i s'enfila al Cam & iacute; Vell (Camí Vell), un carrer empEdrada que condueix fins a la porta de l'església de Sant Salvador, cremada durant la Guerra Civil i que en l'actualitat, a m & eacute; s d'usar-se com a sala cultural, es est & agrave; restaurant.

Des d'aqu & iacute; es pot accedir a la plaça de Josep Pla o mirador, lloc en el qual podem admirar una bonica panor & agrave; mica de la vall del r & iacute; o Fluvi & agreugi ;. El paviment i el mobiliari urbà d'aquesta plaça est & agrave; n fets amb basalt.

L'itinerari transcorre pels carrers de la zona antiga del poble fins a la plaça de Sant Roc, on est & agrave; l'ajuntament, i despr & eacute; s baixa per la carretera, pren unes escales per salvaguardar el desnivell de la cinglera, travessa el pont sobre el Fluvi & agreugi; i arriba una altra vegada a l'aparcament des del qual hem sortit.

Perfil de l'etapa: Aparcament (0 km) - Riscal (0,7 km; 0:10 h) - Mirador (1,15 km; 0:30 h) - Plaça de Sant Roc (1,25 km; 0:35 h) - Aparcament (2,16 km; 0:45 h).


Fageda d'en Jordà - Volcán de Santa Margarida - Volcán El Croscat

Pujar

Distància: 10 Km.Temps: 04:20 h.
Fageda d

Aquest itinerari és circular i est & agrave; concebut per ser començat i acabat al mateix lloc després de visitar tres dels llocs m & eacute; s coneguts i atractius del Parc Natural. Encara que es recomana començar pel & agrave; rea de Can Serra (a la Fageda d'en Jord & agreugi;), tamb & eacute; n es pot pel & agrave; rea de Santa Margarida. Ambdues & agrave; rees es troben a la carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau.

Si se surt del & agrave; rea de Can Serra adre & oacute; sud, creuem immediatament la carretera i baixem unes escales que porten a la Fageda d'en Jord & agreugi ;. Just abans, a mà dreta, est & agrave; el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.

La Fageda d'en Jord & agreugi;

La famosa Fageda d'en Jord & agreugi; és una fageda excepcional per créixer en un terreny pla, de baixa altitud (550 m). & Eacute; aquesta, de fet, s'assenta damunt d'una colada de lava del volc & agrave; n del Croscat, i ofereix un relleu accidentat, amb ones llomes abundants i molt caracter & iacute; stiques, que poden superar els 20 m d'alçada i es coneixen a la zona com tossols.

En sortir de la fageda, el camí s'enfila cap al coll de can Batlle i Sant Miquel Sacot, on hi ha una església de planta rom & agrave; nica del segle XI. D'all & iacute; baixa al Pla del Sacot i pel collet de Bassols se situa & uacute, a en el vessant sud-oest del volc & agrave; de ??Santa Margarida.

El volc & agrave; de ??Santa Margarida

& eacute; quest és un volc & agrave; n mixt, que va tenir fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagm & agrave; tic. & Eacute; stes & uacute; últimes són explosives i la que es va produir al de Santa Margarida va obrir & oacute ;, en esclatar, un ampli cr & agrave; ter circular, i dins de & eacute; l es troba l'ermita que dóna nom al volc & agrave; n. Excepte el cr & agrave; ter, on hi ha prats, la resta del volc & agrave; s est & agrave; cobert per boscos: alzinars a les solanes i caducifòlies mixtes en les umbr í es.

L'itinerari baixa fins al & agrave; rea de Santa Margarida, on enllaça amb l'itinerari 4 (Can Xel-Santa Pau), travessa la carretera GI-524 i coincideix amb l'itinerari 15 (Grederes del Croscat) fins la drecera de Can Passavent.

El volc & agrave; n del Croscat

El Croscat és un volc & agrave; de ??tipus estrombolià i el seu con és el m & eacute; s gran de la pensió & iacute; nsula Ib & eacute; rica, amb 160 m d'alçada. Tamb & eacute; és, pel que sembla, el m & eacute; s jove de tots. Durant molts a & ntilde; us va patir & oacute; extraccions de materials volc & agrave; nics en la seva vessant, que han deixat una bretxa impressionant (grederes) que es pot visitar en l'horari que indica l'itinerari 15.

Després de vorejar l'antic abocador, avui segellat, al vessant nord del volc & agrave; n, el camí baixa suaument fins a l'aparcament de Can Serra.

Perfil de l'etapa: & agrave; rea de Can Serra (Fageda d'en Jord & agreugi;) - Sant Miquel deSacot (1:30 h; 3,5 km) - volc & agrave; de ??Santa Margarida (2:25 h; 5,2 km) - & agrave; rea de Santa Margarida (3:15 h; 6,2 km) - Drecera a Can Passavent (3.30 h; 7 km) - & agrave; rea de Can Serra (Fageda d'& rsquo; en Jord & agreugi;) (4:20 h; 10 km).


Grederes del volcà Croscat

Pujar

Distància: 3 Km.Temps: 0:40 h.
Grederes del volcà Croscat

L'accés al volc & agrave; n del Croscat est & agrave; regulat i controlat; es & iacute; doncs, cal ce & ntilde; anar-se als horaris i instruccions dels panells informatius que hi ha al Parc Natural, a m & eacute; s de seguir les indicacions del personal del Centre d'Informaci & oacute; n. A Can Passavent trobarem totes les publicacions disponibles per a la visita al Parc i, m & eacute; s concretament, sobre el volc & agrave; n del Croscat.

En el & agrave; rea de Santa Margarida, trobem l'inici d'aquest itinerari, que ens permetre & agrave; visitar l'impressionant tall fet a El Croscat. Creuarem la carretera d'Olot a Santa Pau i seguirem les es & ntilde; senyals de l'itinerari en direcci & oacute; al Croscat, que queda a mà esquerra del camí. Des d'aquest primer tram no es veu el tall, s & oacute; el pic del volc & agrave; n.

Despr & eacute; s d'Masnou, a mà dreta del camí, veurem al fons del talús uns terrenys on tamb & eacute; n hi ha hagut extracci & oacute; de ??cingles, que m & eacute; s tard van ser restaurats i avui d & iacute; a són camps de conreu i pastura. La muntanya que veiem per sobre d'aquests camps és el volc & agrave; n del Puig de Martiny & agreugi ;. R & agrave; pidament trobem una drecera a mà esquerra, que s'enfila a Can Passavent (el centre d'informaci & oacute; i recepci & oacute; n del Parc) i permet arribar a les grederes.

El volc & agrave; n del Croscat és el m & eacute; s jove de la & nbsp; zona volc & agrave; nica i va tenir dues erupcions: la primera i m & eacute; s important va ser fa 17.000 a & ntilde; us, i la segona fa 11.500 a & ntilde; us. És un volc & agrave; de ??tipus estrombolià, caracteritzat per l'emissi & oacute; de ??laves fluïdes i l'expulsi & oacute;, moderadament violenta, de fragments de magma, que reben el nom de piroclastos.

En el cas del Croscat, aquests fragments van cobrir una superfície de 20 km2 i es van acumular fins a formar un con de 160 m d'alçada. El cr & agrave; ter, que no es pot veure desning & uacute; n punt de l'itinerari, té forma de ferradura i fa, com m & agrave; xim, uns 600 m de llarg per uns 350 m d'ample.

Des de la part central de l'itinerari (placeta), podem observar com és el volc & agrave; n per dins. Les extraccions de greda (lapilli) que ha patit durant molts & ntilde; us han obert el tall que veiem, de m & eacute; s de 100 m d'alçada i 500 m de longitud. & Eacute; ses són les anomenades grederes. Els colors originals són els m & eacute; s foscos (negre i gris) i posteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades per les reaccions de oxidaci & oacute;. A la part superior del volc & agrave; n todav & iacute; a queden les restes d'una torre de comunicacions del segle passat.

Perfil de l'etapa: Aparcament de Santa Margarida (0 km) - grederes del volc & agrave; n del Croscat (1,4 km; 0:12 h) - Aparcament de Santa Margarida (2, 9 km; 0:40 h).


Olot - Fageda d'en Jordà - Can Xel

Pujar

Distància: 10 Km.Temps: 02:45 h.
Olot - Fageda d

L'itinerari comença a l'estaci & oacute; d'autobusos d'Olot, al carrer Bisbe Lorenzana. Llavors hi haur & agrave; girar a mà esquerra pel carrer del Fluvi & agreugi; fins al r & iacute; o, seguir la ronda del Fluvi & agreugi ;, deixar a l'esquerra el pont de can Russet i, sense creuar-lo i seguint en tot moment la ronda, arribar fins al pont de les M & oacute; res. En aquest punt, l'itinerari es bifurca: si travessem el pont, arribarem a la zona coneguda com Triai, i des de all & iacute; seguirem cap a la Fageda d'en Jord & agreugi ;; si continuem per la vora del r & iacute; o, creuarem m & eacute; s tard el pont de Colom i, després de seguir per l'avinguda República & uacute; blica Argentina, arribarem a la plaça d'Am & eacute; rica, des d'on per l'avinguda de Cuba arribem al Parc Nou.

Dins el recinte d'aquest parc, propietat de l'ajuntament d'Olot, est & agrave; la Torre Castanys, que actualment acull el Casal dels Volcans, obra de l'arquitecte barcelon & eacute; s Josep FonTSER & eacute ;. A la planta baixa es troba el Museu dels Volcans, & uacute; nic a la pensió & iacute; nsula Ib & eacute; rica sobre el fet volc & agrave; nic. A la primera planta est & agrave; el Centre d'Informaci & oacute; n del Parc Natural, amb una sala de projeccions de v & iacute; deo, i les oficines d'aquest organisme.

El Jard & iacute; n Bot & agrave; nic conserva valuosos reductes de la roureda de roures fresnales, extremadament rara a la zona sud-pirinenca de Catalunya & ntilde, a, i que constitueix la vegetaci & oacute; potencial de la plana d'Olot. La gran diversitat d'espècies vegetals que hi ha en aquesta roureda i la necessitat de preservar-la en la seva integritat van dur a la creaci- & oacute; del Jard & iacute; n Bot & agrave; nic.

Cal sortir del parc per la porta sud i entrar en els Paratges de la Moixina després de vorejar horts i parets seques. El paisatge caracter & iacute; stic d'aquesta zona és un mosaic complex de sistemes naturals profundament treballats per l'ésser humà, amb una destacable diversitat biol & oacute; gica i que té com a protagonista l'aigua. L'encant especial d'aquest paisatge ha inspirat a molts pintors.

Abans d'abandonar els Paratges, a mà dreta, est & agrave; l'inici de l'itinerari 9, que porta al Bosc de Tosca i les Preses. Tot seguit, a mà esquerra, est & agrave; el Camp d'en Broc, una zona d'aiguamolls recuperada que s'ha convertit en un lloc interessant per a la fauna, visitada peri & oacute; dicament per diverses espècies d'aus rares a la comarca.

El camí porta fins al Triai, punt en que enllaça amb el ramal que ve del pont de les M & oacute; dors i que segueix, ja unificat, cap a la Fageda d'en Jord & agreugi ;. En aquest tram, hi ha diversos punts des dels quals es poden gaudir de les panoràmiques & agrave; miques de la plana d'Olot amb el bec Puigsacalm DETR & agrave; s.

Poc abans d'entrar a la Fageda d'en Jord & agreugi ;, el camí es bifurca i el ramal de l'esquerra porta al Centre d'Informaci & oacute; deCan Serra (Fageda d'en Jord & agreugi;); el de la dreta travessa la fageda, passa per les finques de Can Jord & agreugi ;, torna a endinsar-se al bosc i, al final, s'enfila a Can Xel, des d'on enllaça amb l'itinerari 4, que arriba fins a Santa Pau.

La Reserva Natural de la Fageda d'en Jord & agreugi; és una fageda excepcional per créixer en un terreny pla, de baixa altitud (550 m). & Eacute; aquesta, de fet, s'assenta damunt d'una colada de lava del volc & agrave; n del Croscat, i ofereix un relleu accidentat, amb unes llomes molt caracter & iacute; stiques i abundants, que poden superar els 20 m d'alçada i que es coneixen en la zona com tossols.

Perfil de l'etapa: Pont de les M & oacute; res (0,8 km; 0:15 h) - Casal dels Volcans (1,9 km; 0:30 h) - Paratges de la Moixina (2,9 km; 0:45 h) - La Deu (3,2 km; 0:50 h) - El Triai (4,2 km; 1:05 h) - bifurcaci & oacute; al Centre d'Informaci & oacute ; de Can Serra (6,3 km; 1:50 h) - Can Jord & agreugi; (7,7 km; 2:10 h) - Can Xel (9,9 km; 2:45 h).


Ruta de les Tres Colades - Cingleres basàltiques de Sant Joan les Fonts

Pujar

Distància: 6 Km.Temps: 01:50 h.
Ruta de les Tres Colades - Cingleres basàltiques de Sant Joan les Fonts

L'inici recomanat és a la Pla & ccedil; a Major de Sant Joan les Fonts. Altres inicis són: al costat de les escoles de Sant Joan oa la zona esportiva de la Canya (al costat de la urbanitzaci & oacute; La Roureda).

El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres ves & agrave; lticos, resultat del refredament de les colades de lava, juntament amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor bot & agrave; nic, i tamb & eacute; n interessants mostres d'arquitectura industrial al costat del r & iacute; o. En & eacute; poca de fortes pluges, si la riera de Bianya creix, l'itinerari no és transitable a partir de Fontfreda.

Si sortim de Sant Joan les Fonts, l'itinerari passa pels carrers d'aquest municipi, travessa el pont medieval sobre el r & iacute; o Fluvi & agreugi; i puja per unes escales al costat de l'església Nova.

Mol & iacute; Fons

En aquest lloc podem observar tres colades de lava. La primera (que forma part de la presa), Prové dels volcans de Batet i est & agrave; datada en uns 700.000 a & ntilde; us; la segona (que forma part del mosaic ves & agrave; ltico que es trepitja en aquest lloc) és d'origen i edat no determinats, i la tercera (en l'enclavament del planter del Boscarr & oacute;) prové de la Garrinada i data d'uns 120.000 a & ntilde; us.

El Boscarr & oacute;

Ens trobem davant d'una antiga pedrera de basalt que va deixar & oacute; de ser explotada a principis de segle. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava,

és dur, aïllant i resistent als corrosius, i ha estat utilitzat per a la fabricació & oacute; de ??llambordes.

En el procés de refredament de la lava, el basalt pren formes diferents; els h & agrave; bits de retracci & oacute; poden ser: prism & agrave; tic, lenticular o massiu. Posteriorment a les erupcions volc & agrave; niques, la erosi & oacute; fluvial ha deixat aquests penya-segats al descobert.

Cinglesde Fontfreda

Els cingles de Fontfreda, antiga pedrera, van ser utilitzats des dels a & ntilde; us setanta com abocadors d'escombraries. Això provocava la contaminació & oacute; del llit del r & iacute; oi va afectar & oacute; a una de les millors mostres d'aflorament de materials volc & agrave; nics. L'abocador es clausur & oacute; el 1993 i es zoo de & oacute; el lloc.

A partir d'aquest punt, l'itinerari travessa el r & iacute; o per unes passeres i transcorre uns metres per la riba esquerra per tornar, tot seguit & oacute;, a la riba dreta. M & agrave; s endavant, trobem un meandre de la riera Bianya, on és f & agrave; cil observar fauna acu & agrave; tica. M & agrave; s endavant, el camí puja i transcorre per la part superior dels cingles fins a Sant Joan les Fonts.
Les fonts

L'aigua circula per les laves volc & agrave; niques fissurades, s'emmagatzema entre els materials volc & agrave; nics i sedimentaris i desapareix al peu dels penya-segats. En el municipi hi ha una quarantena de fonts amb cabal continu i abundant. Fet que ha donat nom al lloc.

Peril de l'etapa: Pla & ccedil; a Major de Sant Joan les Fonts (0 km) - Mol & iacute; Fons (0,3 km; 0:15 h) - El Boscarr & oacute; (0,8 km; 0:20 h) - Cingles de Fontfreda (2,5 km; 0:45 h) - El Serrat de Baix (3,1 km; 1:10 h) - Pla & ccedil; a Major de Sant Joan les Fonts (5,5 km; 1:50 h).


Santa Pau - Volcà de Santa Margarida - Can Xel

Pujar

Distància: 5 Km.Temps: 01:30 h.
Santa Pau - Volcà de Santa Margarida - Can Xel

El complex arquitectes & oacute; nic format pel castell, l'església i la plaça porticada va ser declarat conjunt hist & oacute; ric-art & iacute; stic en 1970. Construït entre els s. XIII i XIV, el castell té planta quadrada, finestrals g & oacute; tics, torre de l'homenatge i pati d'armes. L'església de Santa Maria és g & oacute; tica, d'una sola nau, amb arcs que a & uacute; s conserven els escuts de les famílies Oms i Parapertusa-Oms, antics es & ntilde; ors de la baron & iacute; a. La plaça porticada (Firal dels Bous) forma una espècie de tri & agrave; angle de cases amb porxo que serv & iacute; a per donar aixopluc al mercat que va ser atorgat la poblaci & oacute; en 1297.

L'inici d'aquest itinerari es troba a l'aparcament proper al nucli antic, a la riba dreta del Ser. Després de creuar el pont, cal enfilar el carrer del Pont, on val la pena fixar-se en les llindes de pedra gravats en moltes cases del s. XVIII. A dalt de tot, cal girar a mà esquerra, Passar pel costat del dispensari municipal, caminar camp obert i seguir una estona, aigües amunt, per la riba esquerra del Ser. En tot aquest tram hi ha panoràmiques & agrave; ques espectaculars del nucli antic de Santa Pau.

Llavors haurem de deixar a mà esquerra del camí el volc & agrave; de ??Rocanegra. Est & agrave; cobert per alzinar munta & ntilde; & eacute; s en les zones assolellades mentre que a les umbr & iacute; es hi ha rouredes de roure martinenc i boscos caducifolis mixtos.

Al peu del volc & agrave; s hi ha un antic gredera clausurat i, poc despr & eacute; s, la font del Clavell. Un cop passat la finca de Mas Collellmir, es troba una variant de l'itinerari que ens permet enllaçar amb els itineraris 1 i 5 en passar per la vessant sud del volc & agrave; de ??Santa Margarida. El traçat principal de l'itinerari, però, porta fins al & agrave; rea de Santa Margardia i Can Xel.

En el & agrave; rea de Santa Margarida comença l'itinerari 15, que condueixa les grederes del volc & agrave; n del Croscat. No obstant això, si volem pujar al cr & agrave; ter del volc & agrave; de ??Santa Margarida cal seguir l'itinerari 1. As & iacute; doncs, els tres itineraris es creuen en aquest punt i donen accés als dos volcans m & eacute; s emblem & agrave; tics del Parc Natural.

Un cop s'arriba al barri de Can Xel, es pot connectar amb l'itinerari 3, que dóna accés a la Fageda d'en Jord & agreugi; i arriba fins a Olot, punt en el qual tamb & eacute; est & agrave; l'inici i el final de l'itinerari 5, que porta al castell de Colltort ia Fontpobra.

Perfil de l'etapa: Aparcament del Pont (Santa Pau) (0 km) - volc & agrave; de ??Rocanegra (1,5 km - 0:30 h) - Variant als itineraris 1 i 5 (2,2 km; 0:45 h) - Aparcament de Santa Margarida (3,06 km, 1 h) - Can Xel (4,63 km; 1:25 h).


Sender Joan Maragall - La Fageda d'en Jordà

Pujar

Distància: 2 Km.Temps: 0:35 h.
Sender Joan Maragall - La Fageda d

L'itinerari és planer i curt i és ideal per fer una passejada pel cor & oacute; de ??la Fageda d'en Jord & agreugi ;, admirar el seu encant i submergir-se de ple en el seu peculiar atm & oacute; sfera.

Cal sortir de l'aparcament i travessar la carretera: a l'altra banda, est & agrave; n les escales per les quals s'accedeix a la Fageda d'en Jord & agreugi ;. Poc abans de baixar, es troba, a mà dreta, el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on es pot llegir el famós poema que li va inspirar & oacute; aquest bosc.

Just despr & eacute; s de les escales, un sender s'endinsa a La Fageda i condueix al peu d'una gran lloma, que cal envoltar, per despr & eacute; s tornar a l'aparcament pel mateix camí que hem pres.

Perfil de l'etapa: Aparcament de La Fageda d'en Jord & agreugi; (0 km) - Tossol (lloma) (0,7 km; 0:17 h) - Aparcament de La Fageda d'en Jord & agreugi; (1,5 km; 0:35 h).


Valls de Sant Iscle i del Vallac

Pujar

Distància: 17 Km.Temps: 05:00 h.
Valls de Sant Iscle i del Vallac

Podem començar l'itinerari al n & uacute; nucli antic de Sant Feliu de Pallerols oa l'antiga estaci & oacute; de ??tren. Si sortim del n & uacute; nucli antic, l'itinerari ens condueix pels carrers d'aquesta vila fins a l'antiga estaci & oacute;.

El recorregut segueix per l'antiga v & iacute; a del desaparegut Tren d'Olot - actualment carril bici de Girona a Olot - fins la drecera de Sant Miquel de Pineda, parròquia situada a uns 200 metres de l'itinerari.

Sant Miquel de Pineda és una església rom & agrave; nica del segle XI, d'una sola nau, amb capelles a & ntilde; adidas posteriorment, & agrave; absis sobrealçat i campanar de torre. Va ser parcialment destruïda pels terratrèmols de 1427-1428, i reconstruïda posteriorment.

Passarem per un petit & ntilde; o pont sobre el r & iacute; o Brugent, travessarem la carretera C-152 i la seguirem uns 50 metres en direcci & oacute; na Sant Feliu, fins a trobar la cruïlla del camí asfaltat de Sant Iscle de Colltort, el qual seguirem fins a la parròquia de mateix nom.

L'església parroquial de Sant Iscle de Colltort és una construcci & oacute; rom & agrave; nica del segle XV. En el mateix lloc, a partir del segle XV, es va construir & oacute; una altra església de la qual es conserven pintures, que va ser progressivament reformada fins al segle XVIII. Es zoo de & oacute; el 1987.

Poc despr & eacute; s de Sant Iscle, trobarem l'indicador que ens permetre & agrave; accedir, en uns 50 minuts, al Castell de Colltort, situat a la cresta de la serra de Lleixeres, des d'on podrem gaudir d'un panorama impressionant sobre les valls de Sant Iscle, de Santa Pau i d'Olot, l'Alta Garrotxa i el Pirineu . Des all & iacute ;, podrem enllaçar amb l'itinerari n & uacute; mero 5, que va a Can Xel per Sant Miquel Sacot.

El Castell de Colltort és un castell feudal la primera mencions & oacute; apareix en 1017. Al segle XV va ser escenari de la revoluci & oacute; remença. Actualment es trontra en estat de ruïna.

El volc & agrave; de ??Fontpobra, és de tipus estrombolià i es troba adossat a la serra de Lleixeres. La seva cr & agrave; ter es reconeix f & agrave; cilment ja que, a diferència del seu entorn, est & agrave; recobert de bosc caducifoli, majoritàriament de casta & ntilde; us.

Si seguim l'itinerari 19 trobarem el volc & agrave; de ??la Tuta, de tipus freatomagm & agrave; tic, del qual s & oacute; l'es reconeix una depressi & oacute; circular excavada en les roques sedimentàries de la serra de Lleixeres, que correspon al cr & agrave ; ter de explosius & oacute;. Poc despr & eacute; s, trobarem el volc & agrave; de ??Can Tu & agreugi ;, tamb & eacute; n de tipus freatomagm & agrave; tic. Abans d'arribar a la casa de Can Tu & agreugi ;, una variant del camí ens permetre & agrave; accedir al cr & agrave; ter, de 300 x 270 metres de di & agrave; metre m & agrave; xim, situat a uns 100 metres del camí. Un cop a Can Tu & agreugi ;, una altra variant ens condueix, en 15 minuts, a Fontpobra, situada just sota del volc & agrave; de ??mateix nom i des d'on podem enllaçar amb l'itinerari n & uacute; mero 5 per baixar a Can Xel pel collet de Bassols.

Seguirem cap al coll de la Serrella, on una variant ens permet accedir a uns 40 minuts, al volc & agrave; de ??les Medes, format per tres edificis volc & agrave; nics: el Puig de les Medes i el Puig Rod & oacute ;, de tipus estrombolià, i el Llacunagra, que podrà & iacute; a tractar-se d'un cr & agrave; ter de explosius & oacute;. El nostre recorregut continua cap al coll de Penosa i de ah & iacute; fins la Codina i l'estanyol de Dalt. A la nostra dreta deixem el volc & agrave; n del Traiter, format tamb & eacute; per tres edificis volc & agrave; nics (el Traiter superior, el Traiter inferior i el Puig de la Codina), que emès & oacute; una colada de lava que va arribar & oacute; fins al fons de la vall. És possible accedir en 5 minuts seguint la indicaci & oacute;.

Poc temps despr & eacute; s una altra variant nus condueix, en una mitja hora, al castell de Puig Alder o ermita de Sant Salvador, esmentat i


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©