caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Parque Natural del Desert de les Palmes...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Parque Natural del Desert de les Palmes
Tornar

Hoja  Parque Natural del Desert de les Palmes...






El Parc Natural del Desert de les Palmes està situat a la província de Castelló i ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.

Està enclavat en una muntanya litoral de la comarca de la Plana Alta, paral·lela a la costa, amb abundants crestes i penyals.

La seva localització geogràfica, el converteix en un lloc especial on els habitants dels diferents municipis vénen diàriament a gaudir de les riqueses històriques, naturals i paisatgístiques que conviden a observar, caminar i escoltar tots els valors que aquest espai natural amaga.

Per tot això, l'any 1989 va entrar a formar part de la xarxa d'espais naturals de la Comunitat Valenciana. La superfície protegida ocupa un total de 3.200 ha., Aconseguint la seva cota màxima en el pic del Bartolo amb 729 m.

La seva vulnerabilitat ambiental és visible a causa dels últims incendis ocorreguts en els anys 1985 i 1992, que han deixat amb això una mostra de bosc i matoll en procés de regeneració. En l'actualitat es pot apreciar una bona recuperació de la coberta vegetal.

Es pot arribar al Centre d'Informació, del Paratge Natural del Desert de les Palmes (al km 8 de la CV-147), des de diversos punts:

A la carretera N-340, en direcció a Barcelona, ??un cop passat Castelló i abans d'arribar a la localitat de Benicàssim, s'agafa la carretera CV-147 que transcorre pel PN Desert de les Palmes i passa per l'Ermita de la Magdalena.

Des de l'autopista AP-7, s'accedeix a través de la sortida 46 (Castelló Nord-Benicàssim), i es continua en direcció Benicàssim.

Des Benicàssim, es pot accedir al paratge per l'altre costat de la mateixa carretera (CV-147) que surt des del poble.

També s'accedeix al paratge natural des de Borriol, la Pobla Tornesa o Cabanes per la carretera CV-10 que enllaça con la carretera CV-148 a l'altura de Cabanes, en aquest cas la carretera és un camí rural i encara que està asfaltat és molt estret.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Castellón 8 51 Km. 2250 m. 2250 m. Excursiones Independientes


Parque Natural del Desert de les Palmes | Entre Montañas



Benicàssim - Font Tallà

Pujar

Distància: 5 Km.Desnivell 250 m. - Desnivell 250 m.Temps: 02:30 h.
Benicàssim - Font Tallà

Aquest itinerari s'inicia a Benic & agreugi; ssim, caminant per la carretera CV-147 que ens porta al Paratge Natural del Desert de les Palmes. Després de creuar el pont de l'autopista, a la dreta hi ha un camí que seguirem fins a trobar una es & ntilde; a on girarem a l'esquerra.
& Nbsp;
El sòl que predomina en aquesta zona és clarament sil & iacute; CEO o com & uacute; nmente conegut com arenisca vermella. A mesura que ens acostem al barranc de Miravet la vegetaci & oacute; resulta m & eacute; s abundant i apareixen els pins (Pinus pinaster), Madro & ntilde; us (Arbutus unedo), lligabosc (Lonicera implexa), ginebre (Juniperus oxycedrus), que indiquen la humitat d'aquesta zona.
& Nbsp;
La senda acaba a la carretera que discorre pel barranc de Miravet, on trobem pi blanc (Pinus halepensis).
& Nbsp;
Seguim el camí asfaltat fins arribar a la Font Tallada, situada a l'esquerra del camí, des d'on podem observar les Agulles de Santa & agrave; gueda en tota la seva plenitud. Les faldilles d'aquesta cadena munta & ntilde; óssa es veuen s'acompanya & ntilde; ades de fant & agrave; stics sureres.
& Nbsp;
Tamb & eacute; n podem observar, a la meitat del vessant, una petita & ntilde; a caseta de muntanya que serv & iacute; a com magatzem & eacute; no refugi dels camperols de la zona. Als voltants d'aquesta caseta es troben restes d'un antic soto de carbonera, antic lloc on s'elaborava mitjançant un procés de crema el carb & oacute; que s'utilitzava a la comarca.


Castillo de Miravet

Pujar

Distància: 3 Km.Desnivell 100 m. - Desnivell 100 m.Temps: 02:00 h.
Castillo de Miravet

Comença el nostre itinerari a la font del Perell & oacute ;. Per arribar a la font hem de baixar pel barranc de Miravet ia 4 km hi ha un desv & iacute; o que ens porta a la font: all & iacute; hi ha una pollancreda on deixarem el nostre veh & iacute; cul. El camí s'inicia per la pista de terra de la dreta, des d'on podem observar alguna mes & iacute; a amb horts d'ametllers i oliveres. Alguns exemplars d'alzines (Quercus ilex), llentiscles (Pistacea lentiscus), arítjol (Smilax aspera), lligabosc (Lonicera implexa), són mostra de la humitat d'aquesta zona.
& Nbsp;
Tot seguit & oacute; 1 es & ntilde, al a la dreta ens indica el camí a Los Madro & ntilde; us; nosaltres seguim a l'esquerra. La presència d'aigua fa que puguem observar petjades de diferents mam & iacute; fers: mostela (Mustela nivalis), jabal & iacute; (Els seus scrofa), geneta (Genetta genetta), rat & oacute; de ??camp (Apodemus sylvaticus), Musara & ntilde; a (Crocidura russula), etc. Cal destacarcar la presència del margalló o margall & oacute; (Chamaerops humilis), planta emblem & agrave; tica de l'espai natural ja que li dóna el nom al Desert de les Palmes. Seguim ascendint per la pista fins que ens trobem amb zones de cultiu abandonades, on torna a haver-hi presència de garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), figueres (Ficus carica), serveres (Sorbus domestica) i ametllers (Prunus dulcis) .
& Nbsp;
Podem observar mentre anem ascendint la Sufera i les antenes del Bartolo a l'oest. A pocs metres ens vam trobar una bifurcaci & oacute;, la pista per la qual venim segueix a la dreta, però el nostre camí contin & uacute; aa l'esquerra en direcci & oacute; NE. Deixem a la dreta una mes & iacute; a semiabandonada amb cultius d'ametllers; nosaltres seguim per una senda que de seguida veurem. El sender és molt agradable entre margallons, brucs, ginebres, pi blanc i llentiscles, i des d'aqu & iacute; es pot observar al NO elpol & iacute; gon industrial de Cabanes. Passem per un hort de garrofers i si girem la vista al SO ens observen les Agulles de Santa & agreugi; gueda, la Sufera i el Bartolo.
& Nbsp;
El sender es va fent estret fins situar-nos a 306 m d'altitud. Des d'aqu & iacute; hi ha vistes espectaculars del Prat de Cabanes-Torreblanca, de la Serra d'Irta en direcci & oacute; NE i davant nostre ja podem albirar el castell de Miravet. El sòl que ara trepitgem ha canviat, per passar a ser de calcària majoritàriament. Anem descendint fins arribar a les ruïnes del castell de Miravet situat sobre un mont & iacute; cul rocós pertanyent al t & eacute; terme municipal de Cabanes (2500 h. Aprox.). Fortalesa d'origen musulm & agrave; n que probablement va ser un monestir de monjesguerreros musulmans consagrats a la guerra santa. Al a & ntilde; o 1091 va ser conquistat i habitat pel Cid Campeador. Als voltants de les ruïnes trobem escletxes del que antigament fue un poblat que va desaparèixer & oacute; al segle XVI.


El Bartolo

Pujar

Distància: 5 Km.Desnivell 350 m. - Desnivell 350 m.Temps: 02:00 h.
El Bartolo

Aquesta ruta ens permet tenir una visi & oacute; general de les muntanyes & ntilde; es del Desert de les Palmes, efectuant la ascensi & oacute; na cim m & eacute; s alta del parc natural, el cim del Bartolo, de 729 mde altitud.

El començament de ruta est & agrave; a la part posterior de l'edifici del Centre d'Informaci & oacute;, des d'aqu & iacute; surt un camí que va ascendint a poc a poc. Transcorre entre un dens i variat matoll en què observarem diferents espècies, & nbsp; estepes (Cistus monspeliensis, C. albidus, C. salvifolius), Madro & ntilde; us (Arbutus unedo), llentiscles (Pistacea lentiscus), ginebres (Juniperus oxycedrus), romers (Rosmarinus officinalis), etc. En uns minuts trobem una cruïlla, seguim adre & oacute; na la Pobla Tornesa. La senda desemboca en una pista de terra. En aquest punt, girem a la dreta, podem observar enfront de nosaltres la imponent mola del Morico (694 m.). Seguim caminant per la pista ia uns 300 m trobem la font de la Mola,que habitualment no té aigua. Una mica m & eacute; s endavant prenem la pista que gira a la dreta seguint la indicaci & oacute; del Bartolo.

Des d'aquest punt observem la Plana, la serra d'Espad & agreugi ;, el port de Castell & oacute ;. Va fixar & eacute; micos en les diferents coloracions que presenten les roques, diferenciades & agrave; ndose els grisos de la calcària, dels vermells del roig.

Continuant per la pista passarem pel costat del Mas d'Huguet, t & iacute; pica habitatge rural tradicional.

Ens trobem en una cruïlla. Els dos camins ens conduir & agrave; na la mateixa pista asfaltada. Per continuar cap al cim hem de continuar l'asfalt cap a l'esquerra. Tamb & eacute; n tenim la possibilitat, en aquest punt, de començar el descens, si girem cap a la dreta i seguim les indicacions.

Si optem per seguir cap al cim, ascendirem durant & nbsp; 1500 m, aproximadament, deixarem la Creu del Bartolo a l'esquerra i arribarem al mirador.

Des d'aqu & iacute; podem albirar les dues vessants de l'espai natural: la Plana i les platges però tamb & eacute; n les muntanyes & ntilde; es del Maestrat, al Pla de l'Arc i tot l'interior castellonenc, els pobles de Cabanes, la Pobla Tornesa, Vall d'Alba , etc.

A l'est les Agulles de Santa & agreugi; gueda; al nord-est el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca; al sud-oest el Parc Natural de la Serra de Espad & agrave; i al nord-oest el pic de Penyagolosa. Els d & iacute; es m & agrave; s clars veiem a l'horitzó, la bella silueta de les Illes Columbretes i el Cap de Sant Antoni, al Parc Natural del Montg & oacute;.

Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt m & eacute; s alt del recorregut i de tot el parc natural, 729 m. En el bec, entre les antenes, podem trobar l'ermita de Sant Miquel.

Durant aquest passeig podem observar algunes aus com cern & iacute; calos, corbs, puputs i orenetes, i depenent de la & eacute; poca del a & ntilde, o, podem gaudir d'una gran varietat de papallones i altres insectes.

Amb sort, podrem observar en les altures, vigilant, l'au guardiana d'aquestes terres, el & agrave; guila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), considerada com & quot; vulnerable & quot; al Cat & agrave; leg d'Espècies Protegides.

El descens es efect & uacute, a per la carretera, deixarem a la nostra dreta la pista per la que anteriorment havíem accedit a l'asfalt. Continuarem per un pronunciat descens, fins a arribar a una indicaci & oacute; que ens desviar & agrave; a un camí, que sorgeix a la nostra dreta. En aquest camí trobem una fila de pi roig (Pinus pinaster), de fulles i pi & ntilde; es molt més grans que les del pi blanc, que ens indica que les caracter & iacute; stiques del sòl han canviat: tornem a estar en zona de gres vermell.

Continuem el nostre camí fins arribar a les ruïnes d'una muralla que durant a & ntilde; us ha estat guardant les terres deels carmelites. Des d'aquest punt observem, m & eacute; s baix, la

Porteria Vella, lloc


Ermita de Les Santes

Pujar

Distància: 4 Km.Desnivell 150 m. - Desnivell 150 m.Temps: 02:00 h.
Ermita de Les Santes

Comença aquest passeig a l'Ermita de les Santes. Aquest santuari est & agrave; enclavat en el barranc del mateix nom, en el t & eacute; terme municipal de Cabanes. En l'actualitat, l'ermita compta amb una zona recreativa i una font de fresques aigües molt apreciades pels lugare & ntilde; us.

Partirem des de la part posterior de l'ermita per la pista que discorre cap al sud-oest. Aquesta pista serveix durant un bon tram com a frontera del Paratge Natural: aquells terrenys que veurem a la nostra esquerra estar & agrave; n enclavats a la zona protegida.
& Nbsp;
El camí comença amb una suau pujada entre pins i abundant matoll. Brucs, llentiscles, Madro & ntilde; us i margallons fan d'aquesta pineda una mena de selva impenetrable en molts trams. Aviat veurem c & oacute; mateix a la nostra dreta la vegetaci & oacute; va sent substituïda per bancals cultivats d'ametllers i garrofers principalment. A la nostra esquerra el barranc es fa m & eacute; s profund i entre il espessa pineda de pi roig apareixen grans mates de falgueres, nombroses enfiladisses com les lligaboscs i la sarsa & nbsp; etc. La pista continua esquitxada per nombroses alzines, muts testimonis del que en altres temps van ser aquestes pinedes.
& Nbsp;
Aviat arribarem a una de les zones geo & oacute; gicament m & eacute; s interessants de tot el paratge. La pista transcorre sobre un aflorament de pissarres, les roques m & eacute; s antigues que podem observar sobre les quals s'assenta el territori valencià, on no és f & agrave; cil trobar aquests tipus de formacions. Es tracta de pissarres del paleozoic, amb m & eacute; s de 230 milions d'a & ntilde; us d'antiguitat & uuml; edat. A la nostra dreta podem observar uns grans pe & ntilde; fàstics calc & agrave; reus, la Marmudella.
& Nbsp;
Arribarem a un dels punts m & eacute; s alts del nostre itinerari, a 400 m. s. n. m. És bon moment per admirar els cims del Bartolo, les verdes umbr & iacute; es de la Pobla iles cridaneres formacions rocoses on el roig tu & ntilde; i de vermell el paisatge.
& Nbsp;
Girem a l'esquerra per una senda i entre estepars ens anem endinsant en l'espessa pineda. A la nostra dreta podem veure el Barranc de la Porquereta i al fons, la Pobla Tornesa.
& Nbsp;
Sobre el roig sòl seguim el nostre itinerari, deixant a la dreta una escarpada però bella senda que ens conduir & iacute; a al Bartolo. Ens anem endinsant entre una densa vegetaci & oacute; n on podem sentir la frescor de l'ambient. La presència de lligaboscs, heures i

En aquest punt podem observar les diferents munta & ntilde; es. Cap a l'oest, a la lejan & iacute; a, s'alça el Penyagolosa (1.813 m.). I davant nostre, el Barranc de les Santes ens ofereix la visi & oacute; d'un bosc en un bon estat de conservació & oacute;.
& Nbsp;
Són nombrosos els animals que habiten aquestes terres: genetes, gardu & ntilde; es, guineus, Jabal & iacute; és, etc. Prueba d'això són les marques que ens trobarem en tot el recorregut.
& Nbsp;
És aquest tram un lloc privilegiat per trobar-se en & eacute; l molts tipus diferents d'estepes, destacant per la seva raresa l'estepa mascle.
& Nbsp;
Després de seguir per la senda en un tram pla i despr & eacute; s descendent, arribem a la pista, que ve des del Bartolo, on girem a l'esquerra. La pista discorre entre una pineda que va guanyant en densitat, en varietat d'espècies i en mida & ntilde; o. En els barrancs m & agrave; s umbr & iacute; us, hi ha exemplars de llentiscles i Madro & ntilde; us que arriben a superar els 5 metres d'altura.
& Nbsp;
Seguint la pista, arribarem al m & agrave; s profund del barranc on tornarem a l'ermita de les Santes, punt d'inici del nostre recorregut. Atenci & oacute; na els dos enormes roures enfront de l'ermita, a l'altra riba del barranc.


La pobla Tornesa

Pujar

Distància: 10 Km.Desnivell 400 m. - Desnivell 400 m.Temps: 02:30 h.
La pobla Tornesa

Aquest passeig comença al Centre d'Informaci & oacute; en una petita & ntilde; a camí que es troba a la part posterior de l'edifici. La vegetaci & oacute; que ens va acompanyar & ntilde; camino es troba en procés de regeneraci & oacute; a causa dels & uacute; ltims incendis (1985-1992): llentiscles (Pistacea lentiscus), Madro & ntilde; us (Arbutus unedo), romaní (Rosmarinus officinalis) , coscoll (Quercus coccifera). De seguida ens vam trobar una es & ntilde, al que ens indica que hem de continuar el nostre camí a l'esquerra, des d'aqu & iacute; podem observar a l'est el Castell de Montorn & eacute; s del segle X, al nord la Porteria Vella amb restes de muralla que en el seu moment tancava les terres Carmelites, i al SE el Grau de Castell & oacute;. El sender ens va mostrant els diferents tipus de sòls que predominen en l'Espai Natural, rojos (gresos vermelles) i calcàries (roques calc & agrave; rees). Els garrofers (Ceratonia siliqua) i les zones abancalades reflecteixen que en alg & uacute; n tempsvan ser zones cultivades. Arribem a una pista per la qual seguirem a la dreta fins arribar al Coll de la Mola (537 m).
& Nbsp;
Si continuem el nostre camí per la mateixa senda, el paisatge va canviant a mesura que anem avançant, avançant, predominant els pins (Pinus halepensis, Pinus pinaster). Des d'aqu & iacute; ja podem observar la Pobla Tornesa a l'oest, el Bartolo al NE i en d & iacute; es clars mirant cap al NO el massís del Penyagolosa.
& Nbsp;
A mesura que anem descendint, la vegetaci & oacute; resulta molt m & eacute; s variada. Els barrancs són molt h & uacute; medes i donen lloc a diferents espècies mediterr & agrave; nies com el lligabosc (Lonicera implexa), heura (Hedera helix), alzines (Quercus ilex), brucs (Erica multiflora, Erica arborea), roure (Quercus faginea) , pins adults que ens mostren que aquesta cara del paratge no ha patit incendis aproximadament des de fa 30 a & ntilde; us. Aquesta varietat vegetal constitueix un h & agrave; bitat id& Oacute; neo per a l'avifauna, pogueren & eacute; ndose observar diferents aus i mam & iacute; fers com la currruca capnegre (Sylvia melanocephala), gaig (Garrulus glandarius), conills (Oryctolagus cuniculus) i la guineu (Vulpes vulpes).
& Nbsp;
Al final de la pista ens trobem afloraments de pissarres (paleozoic 230 milions d'a & ntilde; us d'antiguitat & uuml; edat). Un cop acabada la pista girem a la dreta ia pocs metres trobarem un t & uacute; nel a l'esquerra que ens condueix al mateix poble.
& Nbsp;
Passejant pels seus carrers podem visitar l'església del segle XVIII, el Palau del Var & oacute;, el Forn, els diferents hostals (l'antic que data del segle XV i l'Hostal nou que és actualment la Caixa Rural), la Casa de la Vila , etc.
& Nbsp;
La tornada la farem pel mateix camí pel qual hem vingut.


Las Crestas

Pujar

Distància: 6 Km.Desnivell 350 m. - Desnivell 350 m.Temps: 02:30 h.
Las Crestas

La ruta comença al Centre d'Informaci & oacute;, en una petita & ntilde; a camí que es troba a la part posterior de l'edifici. La vegetaci & oacute; que ens acompanya & ntilde; a és t & iacute; picament mediterr & agrave; nia: estepes (Cistus albidus, Cistus monspeliensis), romaní (Rosmarinus officinalis), margalló (Chamaerops humilis). De seguida ens vam trobar una es & ntilde, al que ens indica que hem de continuar el nostre camí a l'esquerra, adre & oacute; la Pobla Tornesa, fins arribar a la pista. En aquesta zona de parc natural es poden apreciar les zones abancalades que en el seu moment serv & iacute; an com a zones de cultiu als camperols del lloc, tamb & eacute; s'observen algunes més & iacute; es aïllades que ara es troben deshabitades. Seguim el nostre camí passant per la font de la Mola, deixant una pista de terra a la dreta la qual tamb & eacute; n ens portar & iacute; a al Bartolo. Un cop arribats al Coll de la Mola podem observar el litoral de Benic & agreugi; ssim i el Grao de Castell & oacute; vistes que en d & iacute; es clars augmenten la seva bellesa. Ja al coll, a la mateixa corba de la pista, continuarem per un sender que surt a la dreta, iniciant es & iacute; una forta ascensi & oacute; cap al Cantal Gros (698.7m d'altitud), un cop a dalt podem prendre un merescut respir. Entre roques soltes de roig ens acompanya & ntilde; an diferents espècies arbustives com estepes, brucs, margallons ... Durant tot el trajecte observem exemplars adults de pi roig (Pinus pinaster) testimonis muts que van sobreviure a les flames que van arrasar part de la vegetaci & oacute; d'aquesta serra.

Es perceben diferents espècies de l & iacute; quenes, bons indicadors de l'excel·lent qualitat de l'aire que al parc natural es respira.

Com que el sender ens va portant per les parts m & eacute; s elevades de la muntanya & ntilde; a és f & agrave; cil albirar durant l'itinerari els municipis que envolten el parc natural: a l'oest la Pobla Tornesa i Borriol, ial nord Cabanes. A mesura que ens aproximem a la monumental Creu del Bartolo, la vegetaci & oacute; ens deixa entreveure Benic & agreugi; ssim i el mar Mediterr & agrave; neo, i en d & iacute; es en que els núvols ens ho permetin podrem observar les illes Columbretes (Reserva Natural) .

Arribem a la creu del Bartolo amb els seus imponents 18 metres d'altura, enclavada en un dels punts m & agrave; s elevats de l'espai natural.

Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt m & eacute; s alt del recorregut i de tot el parc, 729 m. En el bec, entre les antenes, podem trobar l'ermita de Sant Miquel.

Durant el recorregut podrem observar diferents espècies d'aus com cern & iacute; calos (Falco tinnunculus), corbs (Corbus corax), puputs (Upupa epops) i orenetes (Hirundo rustica).

El descens es efect & uacute, a per la carretera, deixarem a la nostra dreta una pista i continuarem descenciendo per l'asfalt, fins arribar a una indicaci & oacute; groga que ens desviar & agrave; a un camí, que sorgeix a la nostra dreta.

Seguirem les indicacions de les es & ntilde; ales de color groc que ens portaran fins a les ruïnes de & ldquo; la Porteria Vella & rdquo ;, podem acostar-nos a al mirador per contemplar el paisatge. Continuem pel sender fins arribar al Centre d'Informaci & oacute;, punt final d'aquest recorregut.


Las Fuentes del Desert

Pujar

Distància: 7 Km.Desnivell 200 m. - Desnivell 200 m.Temps: 03:00 h.
Las Fuentes del Desert

Per a aquest itinerari deixarem el vehicle & iacute; cul al mirador de Sant Josep, per partir cap a l'ermita i la font de Sant Josep. És aquesta font un lloc de parada & quot; obligatòria & quot; per refrescar-se, ens condueix a una zona abancalada amb aigua de font natural. Prendrem un sender que surt a l'esquerra.
& Nbsp;
A pocs metres trobem una ermita, la de Montserrat, una de les tantes ermites que poblen el & agrave; rea dels Frares Carmelites. Veurem un pi amb dos ramificacions i una es & ntilde, al que ens indica que hem de seguir per l'esquerra. Passem per una zona de cultiu d'ametllers ara ja abandonats, ia pocs metres gaudim d'una recuperada i variada vegetaci & oacute; n: alzines (Quercus ilex), estepa borrera (Cistus salvifolius), coscoll (Quercus coccifera), espígol (Lavandula stoechas), lligabosc (Lonicera implexa).
& Nbsp;
Seguint el sender arribem a un pla poblat de ginebres (Juniperus oxycedrus), on una si & ntilde; a l'a la dreta ens indica la font Tallada: nosaltres seguim recte fins al Pla de Moletes. En aquest punt prendrem una pista que surt a l'esquerra, ia pocs metres es bifurca, i continuem el nostre camí per la pista de la dreta. Baixant pel camí trobem el Palomar Barrera; aquesta iniciativa pretén ajudar a evitar els dóna & ntilde; us que les rapinyaires puguin ocasionar a la colombicultura dels pobles pròxims al paratge natural. Baixem tota la pista fins a trobar-nos amb una es & ntilde, al en la part esquerra del camí, la qual prendrem per arribar a la Font de Roc. És la deu m & eacute; s pur i en millor estat de conservació & oacute; de ??tot l'espai natural. Despr & eacute; s de gaudir de les seves meravelloses aigües continuarem el nostre recorregut per una petita & ntilde; a senda que ens porta al camí asfaltat del barranc de Miravet.
& Nbsp;
Prendrem la pista de la dreta ia 600 m trobem la font Tallada. La vegetaci & oacute; que acollirmpa & ntilde; aa aquesta font ens indica la humitat d'aquest entorn: xops (Populus nigra) i oms (Ulmus minor). Des d'aquesta font podem delectar-nos amb la bellesa de les Agulles de Santa & agreugi; gueda, accident geo & oacute; gic que destaca per la seva coloraci & oacute; rogenca pròpia del gres, i per albergar a la falda l'& uacute; nica poblaci & oacute; de ??surera (Quercus suber) en aquest espai.
& Nbsp;
Trobarem uns contenidors i una es & ntilde; a què ens indica la volta a la Font de Sant Josep. Seguim la senda fins a una pista asfaltada que creuem per reprendre el sender. Són variats els arbustos que hi ha al vessant: estepes, brucs, coscolls ... que ens van conduir fins a la bifurcaci & oacute; que anteriorment hem vist, va trobar & agrave; ndonos 1 es & ntilde; a de fusta que ens indica que hem de continuar per la dreta per arribar a la Font de Sant Josep.


Les Santes

Pujar

Distància: 11 Km.Desnivell 450 m. - Desnivell 450 m.Temps: 05:30 h.
Les Santes

L'itinerari ens condueix des del Centre de Informaci & oacute; na l'ermita de les Santes (Cabanes) passant pel emblem & agrave; tic Bartolo. La senda que surt de DETR & agrave; s del Centre d'Informaci & oacute; transcorre entre un dens matoll en què abunden les estepes (Cistus monspeliensis, C. albidus, C. salvifolius). A pocs metres girarem a la dreta. Seguirem al camí cap a la Porteria Vella, abans d'arribar a la muralla, girem a l'esquerra. Un sender de graons ens porta a un camí de terra; continuarem per l'esquerra, fins arribar a una pista de terra i seguirem el camí per la dreta des d'on veiem la carretera asfaltada que ens porta al cim del Bartolo.
& Nbsp;
Des d'aqu & iacute; es domina el Maestrat al NO, la Serra de Espad & agrave; n al SO i les illes Columbretes al NE. Pujarem fins a una esplanada que hi ha sota les antenes, des d'on surt una pista a mà esquerra. Comença llavors un fort descens peruna pista envoltada d'arbustos entre els quals cal destacar els ginebres (Juniperus oxycedrus), diferents espècies d'estepes (Cistus albidus, Cistus monspeliensis ...), margallons (Chamaerops humilis), etc. i on no és dif & iacute; cil observar diferents aus forestals.
& Nbsp;
A pocs metres del descens la pista es bifurca i tot i que tots dos ramals condueixen al mateix lloc, recomanem el de l'esquerra ja que discorre entre una densa pineda de pi roig (Pinus pinaster) amb abundància de Madro & ntilde; us (Arbutus unedo), brucs (Erica multiflora i Erica arborea), lligabosc (Lonicera implexa), etc. És & eacute; quest un lloc apropiat per observar aus com ara picots (Picus viridis), pit-rojos (Erithacus rubecula), tudons (Columbus palumbus), i potser & agrave; s alg & uacute; n gavil & agrave; n (Accipiter nisus) o alg & uacute; n astor (Accipiter gentilis), totes elles espècies forestals.
& Nbsp;
Aquesta pista baixa primer fins al fons del barrancco per despr & eacute; s ascendir suaument fins arribar a una bassa que serveix d'abeurador. Anirem cap a l'esquerra per la pista que segueix la corba de nivell 650 m d'altitud. Aviat veurem a la nostra dreta uns impressionants cingles calc & agrave; reus en el cim del todav & iacute; a s'endevinen restes d'un poblat & agrave; àrab. El camí ens porta en direcci & oacute; nord-oest fins a arribar a dejareuna revolt a l'esquerra on comença el descens a les Santes. La pista discorre entre arbustos i pedres fins a penetrar en una pineda jove. La pineda va guanyant en densitat, en varietat d'espècies i en mida & ntilde; o, fins arribar als m & eacute; s profund del barranc on trobarem l'ermita de les Santes.
& Nbsp;
Continuarem el camí per la part posterior de l'ermita. Una petita & ntilde; a pujada ens acosta a un pla des d'on podem gaudir de l'extensa pineda adult que l'altre costat del barranc ens mostra (Pinus pinaster). Aviat veurem com a la nostra dretala vegetaci & oacute; n és substituïda per horts cultivats d'ametllers i garrofers principalment.
& Nbsp;
La pista contin & uacute, a esquitxada per alzines i pins adults. Aviat arribarem a una de les zones geo & oacute; ques m & agrave; s interessants, amb afloraments de pissarres del paleozoic amb m & eacute; s de 230 milions d'a & ntilde; us. Arribarem a un coll on prendrem una senda a l'esquerra i entre estepes ens endinsem a la pineda, a pocs metres veurem un sender a la dreta que ens conduirà al cim del Bartolo. La ascensi & oacute; és bastant dura ja que en pocs metres passem d'una cota de 400 m aprox. a 700 m aprox. però resulta molt agradable de caminar per la varietat vegetal. A mesura que anem pujant podem gaudir de les meravelloses vistes que la munta & ntilde; a ens ofereix: la Pobla Tornesa al NO, La Marmudella al nord.
& Nbsp;
Un cop arribem a la cota m & agrave; s elevada, seguim la carretera asfaltada per descender fins al camí de terra. A pocs metres prendrem una bifurcaci & oacute; na mà izquie


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©