caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Altres
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Parque Natural de la Sierra de Espadán...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Parque Natural de la Sierra de Espadán
Tornar

Hoja  Parque Natural de la Sierra de Espadán...






El Parc Natural de la Serra d'Espadà es troba localitzat al sud de la Província de Castelló, en els últims contraforts del Sistema Ibèric, sent un dels espais naturals més ben conservats de tota la Comunitat Valenciana.

La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós amb innombrables fonts, frescs barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres. Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, discorre entre les conques dels rius Millars i Palància.

La superfície declarada com a parc ocupa unes 31.180 ha Aquest fet el converteix en l'Espai Natural Protegit de major extensió de la província de Castelló i el segon més extens de la nostra Comunitat. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels límits del parc natural (Aín, Alcudia de Veo, Almedíxer, Assuévar, Xóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur); mentre que els 8 restants (Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i Vall de Almonacid), solament estan inclosos parcialment.



Resumen de la ruta
 Lugar   Nº    Km.   Des. Desnivel Positivo   Des. Desnivel Negativo   Nivel 
  Castellón     3                     Excursiones Independientes  

Parque Natural de la Sierra de Espadán | Entre Montañas



Barranc de la Caritat

Pujar

Barranc de la Caritat

Aín és una petita població de 170 habitants, amb un marcat origen àrab i una cura urbanístic que respecta l'aspecte típic dels pobles d'Espadà. Els seus blanques cases, la seva tradicional safareig, el seu mimat calvari i les seves fresques fonts fan les delícies de qui recorre els seus estrets carrers empedrats i engalanades de flors i plantes.

La ruta s'inicia al calvari, amb una ermita del segle XVIII, transcorre pel barranc de la Caritat fins al castell d'Aín, durant el trajecte observarem un excel · lent exemple de vegetació de ribera (freixes, salzes, pollancres, etc.), a més d'un frondós bosc de sureres, que ens mostren els signes d'un recurs ancestral: el suro.

Els molins de farina constitueixen un autèntic baluard de l'arquitectura rural d'Espadà, moguts per les aigües del barranc de la Caritat, aquests molins representen el testimoni històrictòric de l'esforçada indústria artesanal dels habitants d'aquest poble. En l'actualitat es troben en bon estat, restaurats amb encertat gust com a cases d'estiueig. A l'exterior podem observar les antigues pedres utilitzades en el molí i un arc-aqüeducte, amb una antiga sèquia per la qual circulen les aigües de reg.

Als peus d'aquest noguera costat d'un encreuament de camins trobem diversos senyals de senders, entre elles el GR 36 (vermell i blanc) que creua tot el Parc Natural des Vilavella fins Montanejos.

Per visitar el castell d'Aín seguirem recte, per després tornar a aquest mateix punt.

Ens trobem en un nou encreuament de camins, als peus de les ruïnes del castell, el desvíoa la dreta senyalitzat com a sender local (verd i blanc) i sender de petit recorregut (groc i blanc) ascendeix al coll de la Ibola, important pas natural entre dues comarques: la Plana Baixa i l'Alt Palància, per on actualment creua la carretera CV-200 (Aín-Almedíjar). Des d'aquest coll més podem ascendir al Pic Espadà, així com dirigir-nos a la població d'Almedíjar, a través de senders de petit recorregut.

El castell d'Aín (s. XII), situat en un petit turó enmig del barranc de la Caritat, històricament va ser un dels nuclis més importants de la resistència dels moriscos rebels de la Serra d'Espadà. Entre les ruïnes destaca especialment, les restes de la torre de l'Homenatge i una torreta de vigilància separada del recinte fortificat.


Barranco de Ajuez

Pujar

Barranco de Ajuez

Chóvar és un municipi d'origen àrab, d'uns 400 habitants, situat a 410 m d'altitud. Pertany a la comarca de l'Alt Palància i compta en el seu terme amb nombroses fonts i racons de gran bellesa.

Durant aquesta ruta, que discorre pels barrancs d'Ajuez i del Carbó, podrem gaudir d'un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color vermellós que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació , entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques panoràmiques; tot això fa d'aquest un dels paisatges més bonics de la Serra d'Espadà.

El nom d'Ajuez procedeix d'un vocable àrab que significa "terres comunals dedicades al pasturatge". El petit mur que trobem davant l'embassament, ha evitat que aquest es cobrisca dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es ambconsidera una de les escasses zones humides del Parc Natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.

En aquest paratge tan fresc i humit, les falagueres desenvolupen una gran grandària, arribant a ocultar la font. El terme del que va derivar fresca, en origen significava alegre, jovial, per la forma de brollar d'aquesta font i pel seu propi so. La Font Fresca és un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Chóvar i per aquells que la visiten. Les aigües que aquí brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de ronyó.

Continuem el camí travessant un gran tartera per posteriorment arribar a les mines de mercuri. Aquest complex miner, originàriament conegut com el Enebral, deu el seu nom a l'abundància de ginebres. A la zona es troben diverses mines abandonades,per a l'extracció del cinabri de què s'obté el mercuri. En l'actualitat la majoria d'elles es troben tancades donades la seva alta perillositat.

La mina anomenada "El clot" va ser l'última explotada a Chóvar (1966) hi observem encara les restes de les vagonetes, els rails, així com alguna construcció annexa.

En aquest punt arribem a una pista forestal. Davant nostre veurem una alzina surera de considerable port als peus s'amaguen les restes d'una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el Puntal de l'Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra incendis.

A partir d'aquí, l'itinerari ofereix la possibilitat de visitar la Nevera de Castro, prolongant la durada del recorregut aproximadament una hora més. No obstant això, l'itinerari principal continua & uacute, a per la dreta, travessant el complex miner i permetent observar, des de dalt, magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el Barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a l'embassament del mateix nom.

Les neveres o pous de neu són construccions que, majoritàriament, daten del segle XVIII. En elles s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per vendre a les zones costaneres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i fins i tot per al seu gaudi que va permetre l'origen de refrescs i gelats.


Castillo de Almonecir

Pujar

Castillo de Almonecir

A la comarca de l'Alt Palància, a 441 m. d'altitud, trobem una població d'origen àrab que compta amb gairebé 300 habitants i rep el nom de Vall d'Almonacid. Tant en el seu casc urbà com en el seu terme municipal compta amb un important patrimoni històric i natural. En recórrer la població podem contemplar la Casa Palau, l'Església Parroquial i la Casa Abadia, un conjunt arquitectònic d'indubtable interès.

La ruta s'inicia i acaba a Vall de Almonacid. Durant el recorregut travessarem terrenys de cultiu de regadíoy un extens oliverar i visitarem les ruïnes del Castell d'Almonesir, un dels castells més importants de la serra d'Espadà.

Al voltant de la població ens trobem amb una zona de regadiu on abunden els fruiters com el cirerer i arbres com el lledoner, emprat tradicionalment, per la seva duresa i flexibilidad, en la fabricació de bastons i mànecs d'eines, una aplicació encara en ús a la vall d'Almonacid. La seva gran capacitat de subjecció del terreny ha fet que se li s'ubiqui habitualment en les ribes de bancals, on no resta espai a altres cultius i, al mateix temps, els seus forts i grans arrels subjecten la terra en èpoques de pluges torrencials. Aquest arbre és conegut per nombrosos noms, entre ells: latonero, llatonero, allatonero, caicabero, "lledoner" i, fins i tot, gaiatoner.

En les rodalies del castell, pel fet que apareixen roques calcàries, podem observar el típic pinar mediterrani de pi blanc, amb matolls tan coneguts com el romer, el coscoll o l'argelaga.

Per visitar el castell d'Almonesir, ens desviem a l'esquerra per després tornar a aquest mateix punt.

Descendim cap Algimia de Almonacid a través de diversos caminsens entre extensos camps d'oliveres, cultivat en els fons de vall i fins i tot vessants amb forts pendents, aquest arbre encara constitueix un recurs important, per la gran qualitat de l'oli obtingut a partir de la varietat Serrana d'Espadà.

Passem prop de la població d'Algimia d'Almonacid, població d'origen àrab, ubicada a la comarca de l'Alt Palància, a 486 m d'altitud que compta amb menys de 300 habitants.

Quan arribem al llit del riu noi ens dirigim al nostre punt d'origen: Vall d'Almonacid.

Aquest Castell d'origen musulmà del segle XII - XIII. Era en realitat un monestir fortificat o ribat, habitat per una comunitat de monjos guerrers musulmans, els muràbitin i anomenat al-munastir, nom que deriva del llatí monasterium, que amb el pas del temps ha evolucionat a Almonesir i recentment a Almonacid.

Entre els requests que observem, cal destacar la impressionant Torre de l'Homenatge amb uns murs que superen els 18 m. d'altura, l'aljub restaurat i restes de la muralla defensiva.


Descarregar arxius

Pujar
Preu: 1€
Pots comprar aquesta ruta en PDF per només 1€ i amb tota
la seguretat que t'ofereix Paypal en les teves compres
per internet.

Comprar PDF


© Entre Montañas ©