caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Parque Natural de la Sierra de Espadán...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Parque Natural de la Sierra de Espadán
Tornar

Hoja  Parque Natural de la Sierra de Espadán...






El Parc Natural de la Serra d'Espadà es troba localitzat al sud de la Província de Castelló, en els últims contraforts del Sistema Ibèric, sent un dels espais naturals millor conservats de tota la Comunitat Valenciana.

La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós amb innombrables fonts, frescs barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres. Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, discorre entre les conques dels rius Millars i Palància.

La superfície declarada com a parc ocupa unes 31.180 ha. Aquest fet el converteix en l'Espai Natural Protegit de major extensió de la província de Castelló i el segon més extens de la nostra Comunitat. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels límits del parc natural (Aín, l'Alcúdia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur); mentre que els 8 restants (Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i Vall de Almonacid), solament estan inclosos parcialment.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Castellón 3 Km. m. m. Excursiones Independientes


Parque Natural de la Sierra de Espadán | Entre Montañas



Barranc de la Caritat

Pujar

Barranc de la Caritat

A & iacute; n és una petita & ntilde; a poblaci & oacute; de ??170 habitants, amb un marcat origen & agrave; àrab i una cura urban & iacute; stic que respecta l'aspecte t & iacute; pic dels pobles de Espad & agrave; n. Les seves blanques cases, la seva tradicional safareig, el seu mimat calvari i les seves fresques fonts fan les delícies de qui recorre els seus estrets carrers empedrats i engalanades de flors i plantes.
& Nbsp;
La ruta s'inicia en el calvari, amb una ermita del segle XVIII, transcorre pel barranc de la Caritat fins al castell d'A & iacute; n, durant el trajecte observarem un excel·lent exemple de vegetaci & oacute; de ??ribera (freixes, salzes, pollancres, etc.), am & agrave; s d'un frondós bosc de sureres, que ens mostren els signes-nos d'un recurs ancestral: el suro.

Els molins de farina constitueixen un aut & eacute; ntic baluard de l'arquitectura rural de Espad & agrave; n, moguts per les aigües del barranc de la Caritat, aquests molins representen el testimoni hist & oacute; ric de l'esforçada indústria artesanal dels habitants d'aquest poble. En l'actualitat es troben en bon estat, restaurats amb encertat gust com a cases d'estiueig. A l'exterior podem observar les antigues pedres utilitzades en el molí i un arc- aqüeducte, amb una antiga sèquia per la qual circulen les aigües de reg.
& Nbsp;
Als peus d'aquest noguera costat d'un encreuament de camins trobem diverses es & ntilde; ales de senders, entre elles el GR 36 (vermell i blanc) que creua tot el parc natural-ral des Vilavella fins a Montanejos.
& Nbsp;
Per visitar el castell de & iacute; n seguirem recte, per després tornar a aquest mateix punt.
& Nbsp;
Ens trobem en un nou encreuament de camins, als peus de les ruïnes del castell, el desv & iacute; oa la dreta es & ntilde; senyalitzat com a sender local (verd i blanc) i sender de petit & ntilde; o recorregut (groc i blanc) ascendeix al coll de la Ibola, important pas natural entre dues comarques: la Plana Baixa i l'Alt Palància, per on actualment creua la carretera CV-200 (A & iacute; n-Almed & iacute; jar). Des d'aquest coll a m & agrave; s podem ascendir al Pic Espad & agrave; n, es & iacute; com dirigir la poblaci & oacute; de ??Almed & iacute; jar, a trav & eacute; s de senders de petit & ntilde; o recorregut.
& Nbsp;
El castell d'A & iacute; n (s. XII), situat en un petit & ntilde; o mont & iacute; cul & nbsp; enmig del barranc de la Caritat, hist & oacute; ricament va ser un dels n & uacute; nuclis m & eacute; s importants de la resistència dels moriscos rebels de la Serra de Espad & agrave; n. Entre les ruïnes destaca especialment, les restes de la torre de l'Homenatge i una torreta de vigilància separada del recinte fortificat.


Barranco de Ajuez

Pujar

Barranco de Ajuez

Ch & oacute; var és un municipi d'origen & agrave; àrab, d'uns 400 habitants, situat a 410 m d'altitud. Pertany a la comarca de l'Alt Palància i compta en el seu t & eacute; rmino amb nombroses fonts i racons de gran bellesa.

Durant aquesta ruta, que discorre pels barrancs d'Ajuez i del Carb & oacute;, podrem gaudir d'un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color vermellós que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetaci & oacute; , entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magn & iacute; fiques panoràmiques & agrave; miques; tot això fa de & eacute; quest un dels paisatges m & eacute; s bonics de la Serra de Espad & agrave; n.
& Nbsp;
El nom d'Ajuez procedeix d'un vocable & agrave; àrab que significa & quot; terres comunals dedicades al pasturatge & quot ;. El petit & ntilde; o mur que trobem davant de l'embassament, ha evitat que & eacute; aquest es cobreixi dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es ambconsidera una de les escasses zones h & uacute; medes del parc natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.
& Nbsp;
En aquest paratge tan fresc i h & uacute; medo, les falgueres desenvolupen un gran mida & ntilde; o, arribant a ocultar la font. El t & eacute; rmino del qual deriv & oacute; fresca, en origen significava alegre, jovial, per la forma de brollar d'aquesta font i pel seu propi so. La Font Fresca és un dels enclavaments m & agrave; s apreciats pels habitants de Ch & oacute; var i per aquells que la visiten. Les aigües que aqu & iacute; brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de ri & ntilde; & oacute;.
& Nbsp;
Continuem el camí travessant un gran tartera per posteriorment arribar a les mines de mercuri. Aquest complex miner, originàriament conegut com el Enebral, deu el seu nom a l'abundància de ginebres. A la zona es troben diverses mines abandonades,per a la extracci & oacute; del cinabri de què s'obté el mercuri. En l'actualitat la major & iacute; a d'elles es troben tancades donades la seva alta perillositat.
& Nbsp;
La mina anomenada & ldquo; El socav & oacute; & rdquo; & nbsp; va ser la & uacute; última explotada a Ch & oacute; var (1966) hi observem todav & iacute; a les restes de les vagonetes, els ra & iacute; els, es & iacute; com alguna construcci & oacute; annexa.
& Nbsp;
En aquest punt arribem a una pista forestal. Enfront de nosaltres veurem una surera de considerable port als peus s'amaguen les restes d'una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el puntal de l'Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra incendis.
& Nbsp;
A partir d'aquí & iacute ;, l'itinerari ofereix la possibilitat de visitar la Nevera de Castro, prolongant la durada & oacute; del recorregut aproximadament una hora m & agrave; s. No obstant això, l'itinerari principal contin & uacute, a per la dreta, travessant el complex miner i permetre & eacute; ndonos observar, des de dalt, magn & iacute; fiques vistes dels tallats que dibuixen el Barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a l'embassament del mateix nom.
& Nbsp;
Les neveres o pous de neu són construccions que, en la seva major & iacute; a, daten del segle XVIII. En elles s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per vendre-la a les zones costaneres durant l'estiu, ja que posi & iacute; a m & uacute; ltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i fins i tot per al seu gaudi que va permetre & oacute; l'origen de refrescs i gelats.


Castillo de Almonecir

Pujar

Castillo de Almonecir

A la comarca de l'Alt Palància, a 441 m. d'altitud, trobem una poblaci & oacute; d'origen & agrave; àrab que compta amb gairebé 300 habitants i rep el nom de Vall d'Almonacid. Tant en el seu casc urbà com en el seu t & eacute; terme municipal compta amb un important patrimoni hist & oacute; ric i natural. En recórrer la poblaci & oacute; podem contemplar la Casa Palau, l'Església Parroquial i la Casa Abad & iacute; a, un conjunt arquitect & oacute; nic d'indubtable inter & eacute; s.

La ruta s'inicia i acaba a Vall de Almonacid. Durant el recorregut travessarem terrenys de cultiu de regueu & iacute; oi un extens oliverar i visitarem les ruïnes del castell d'Almonesir, un dels castells m & eacute; s importants de la serra de Espad & agrave; n.
& Nbsp;
Al voltant de la poblaci & oacute; ens trobem amb una zona d'regueu & iacute; o on abunden els fruiters com el cirerer i & agrave; arbres com el lledoner, emprat tradicionalment, per la seva duresa i flexibilidad, en la fabricaci & oacute; de ??bastons i mànecs d'eines, una aplicaci & oacute; a & uacute; n en ús a la vall d'Almonacid. La seva gran capacitat de subjecci & oacute; del terreny ha fet que se li s'ubiqui habitualment en les vores de bancals, on no resta espai a altres cultius i, al mateix temps, els seus forts i grans ra & iacute; ces subjecten la terra en & eacute; poques de pluges torrencials. Aquest & agrave; arbre és conegut per nombrosos noms, entre ells: latonero, llatonero, allatonero, caicabero, & ldquo; lledoner & rdquo; i, fins i tot, gaiatoner.
& Nbsp;
A les volten & iacute; es del castell, pel fet que apareixen roques calcàries, podem observar el t & iacute; pic pineda mediterr & agrave; neo de pi blanc, amb matolls tan coneguts com el romer, el coscoll o l'argelaga.

Per visitar el castell d'Almonesir, ens desviem a l'esquerra per després tornar a aquest mateix punt.

Descendim cap a Algimia d'Almonacid a trav & eacute; s de diversos caminsens entre extensos camps d'oliveres, conreat en els fons de vall i fins i tot vessants amb forts pendents, aquest & agrave; arbre a & uacute; s constitueix un recurs important, per la gran qualitat de l'oli obtingut a partir de la varietat & nbsp; Serrana de Espad & agrave; n.

Passem prop de la poblaci & oacute; de ??Algimia d'Almonacid, poblaci & oacute; d'origen & agrave; àrab, ubicada a la comarca de l'Alt Palància, a 486 m d'altitud que compta amb menys de 300 habitants.

Quan arribem al llit del r & iacute; o noi ens dirigim al nostre punt d'origen: Vall d'Almonacid.
& Nbsp;
Aquest Castell d'origen musulm & agrave; n del segle XII - XIII. Era en realitat un monestir fortificat o ribat, habitat per una comunitat de monjos guerrers musulmans, els mur & agreugi; bitin i anomenat al-munastir, nom que deriva del lat & iacute; n monasterium, que amb el pas del temps ha evolucionat a Almonesir i recentment a Almonacid.
& Nbsp;
Entre els requests que observem, cal destacar la impressionant Torre de l'Homenatge amb uns murs que superen els 18 m. d'altura, l'aljub restaurat i restes de la muralla defensiva.


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©