caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Grecia...
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Altres > Grecia
Tornar

Hoja  Grecia...






Geogràfica i climàticament el territori grec és molt variat. Comptant amb 9.000 illes, illots i afloraments rocosos, 15.021 km de costa (més de 16.000 km de costa incloent els afloraments rocosos), sent el segon d'Europa després de Noruega i desè del món darrere dels Estats Units en longitud costanera. El mar Egeu ha estat de gran importància en la història i desenvolupament de la cultura i civilització hel·lenística.

Grècia és majoritàriament muntanyenca i compta amb diverses cadenes entre elles els Alps Dinàrics a l'oest (els quals per mitjà d'illes canvien de direcció cap al sud-est al sud del Peloponès); muntanyes Ròdope, la cadena de l'Olimp entre d'altres. Grècia és el país d'Europa amb major nombre de pics muntanyosos. La seva major altura es troba en la cadena de l'Olimp, a la muntanya Mýtikas 2.919 msnm, sent aquest el quart d'Europa en prominència (alçada real de la base al cim) superat només pel Mont Blanc, el pico Mulhacén i la Muntanya Etna. La seva altura de prominència és de 2.919 coincidint amb la seva altura snm ja que la seva base es troba a 0 msnm.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Grecia 7 Km. m. m. Excursiones Independientes


Grecia | Entre Montañas



Alpes Dináricos

Pujar

Alpes Dináricos

Els Alps Din & agrave; rics o Din & agrave; rides forma una cadena munta & ntilde; óssa al sud d'Europa, incloent & agrave; rees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

S'estenen 645 km al llarg de la costa de la mar Adri & agrave; tic (adre & oacute; nord-sud-est), des dels Alps Julians al nord-est fins al massís munta & ntilde; ós Sar - Korab, on la munta & ntilde; a canvia de adre & oacute; n (nord-sud). La muntanya m & eacute; s alt dels Alps Din & agrave; rics és el Prokletije, situat a la frontera de Montenegro oriental i Albània septentrional, amb el bec anomenat & quot; Cresta del Llac & quot; a 2.692 metres.

Els Alps Din & agrave; rics consten de la m & agrave; s accidentada i extensa & agrave; rea munta & ntilde; óssa d'Europa a banda del C & agrave; ucaso, els Alps i les Monta & ntilde; es escandinaves. Es van formar durant gran part de l'Era Mesozoica i Era Cenozoica roques sedimentàries de dolomita, calcària, sorra, i conglomeradus formats per mars i llacs que una vegada van cobrir el & agrave; rea. Durant els moviments de terra alpins que van succeir fa de 50 a 100 milions d'a & ntilde; us, immenses pressions laterals van plegar i van enfonsar les roques en un gran arc al voltant del vell i r & iacute; git bloc del nord-est.

Els Alps Din & agrave; rics van ser trets a la llum m & agrave; so menys com cadenes munta & ntilde; ósses paral·leles, estir & agrave; ndose com collarets des dels Alps Julians fins & agrave; rees d'Albània septentrional i Kosovo on el terreny munta & ntilde; ós s'enfonsa per anar-se a les aigües del Drin i dels camps de Kosovo. Les munta & ntilde; es & Scaron; ar i Korab ascendeixen i el terreny munta & ntilde; ós contin & uacute; a cap al sud fins al Pindo de Grècia i les muntanyes & ntilde; es del Peloponès i Creta, Rodes fins al Taure al sud deTurqu & iacute; a.


Creta

Pujar

Creta

Creta & nbsp; és una illa situada al mar Egeu, l'illa m & agrave; s gran de Grècia i la cinquena en mida & ntilde; o del mar Mediterr & agrave; neo, tamb & eacute; coneguda fins a inicis del segle XX amb el nom de Candia top & oacute ; nim deriva del lat & iacute; n candidus (blanc) que li va ser donat durant l'edat mitjana inicialment pels marins i comerciants italians per la blancor de la seva terra era cridada & quot; c & agrave; ndida & quot;.

Té una superfície de 8.300 quil & oacute; metres quadrats, una costa de 1.040 quil & oacute; metres, i una poblaci & oacute; d'uns 600.000 habitants.

Creta és una illa que presenta cotes properes als 2.500 metres a la Muntanya Anada (2.460 metres) i en Levk & agrave; & Oacute; ri (2.452) i una altitud mitjana de m & eacute; s de 200 metres en gran part de la superfície de l'illa. El seu relleu est & agrave; configurat en gran mesura per l'activitat s & iacute; smica, responsable dels seus 1.040 quil & oacute; metres de retallades costes i de les seves planes fragmentadas.
El seu r & iacute; o m & eacute; s important és el Mesara. Entre els seus golfs sobresurten el de Mira bell (Miramp & eacute; llou), el Chani & oacute; (Khani & oacute;), i les bah & iacute; es de Mesara i de Almyro & uacute ;. Els seus caps m & eacute; s importants són el Sp & agrave; tha (& agrave; kra Sp & agrave; nta), el L & iacute; thinon (& agrave; kra Lithino), el Stavros i el Sideros (& agrave; kra Sideros).

El seu clima és mediterr & agrave; neo, però el nord és m & agrave; s h & uacute; medo que el sud causa de la menor incidència dels rajos solars (vessant de umbr & iacute; a al nord i de solana al sud); tamb & eacute; n la zona oest (vessant de sobrevent) és m & agrave; s h & uacute; meda que l'oriental. La forma allargada de l'illa (265 quil & oacute; metres de longitud) dóna origen a un def & iacute; cit h & iacute; dric a la zona oriental a causa que es troba a sotavent dels vents de l'oest.


El Monte Olimpo

Pujar

El Monte Olimpo

La Muntanya Olimp (tamb & eacute; transliterat com Ol & yacute; mpos, que significa & quot; el lluminós & quot;) és la munta & ntilde; a m & eacute; s alta de Grècia i segona dels Balcans (després del Musala de Bulgària, 2925 m) , 2 amb 2917 m1 d'altitud. Situat entre les regions gregues de Tesalia i Macedònia, és reserva natural grega des de 1938 i patrimoni natural de la Universitat & oacute; Europea des de 1981, en la seva categoria & iacute; a de reserva de la biosfera.

El pic m & eacute; s alt és el Mitikas (2917 m), el m & eacute; s alt de Grècia, i el segon el pic Eskolio (2912 m). La muntanya Olimp és ric en vegetaci & oacute;, especialment end & eacute; mica.

La mitolog & iacute; a grega situava en l'Olimp la llar dels déus ol & iacute; mpicos, els principals déus de l'pant & oacute; grec, presidits per Zeus. Els grecs va crear & iacute; an que en & eacute; l hab & iacute; a construïdes mansions de vidre en la qual habitaven els déus. És el an & agrave; leg espiritual del món superior a la cosMolog & iacute; a cham & agrave; nica.


Montañas Ródope

Pujar

Montañas Ródope

Les muntanyes R & oacute; dopi o munta & ntilde; es R & oacute; dopi són un massís munta & ntilde; ós de l'antiga Tràcia i de l'actual Bulgària i Grècia, limitat per les valls del r & iacute; o Mesta a l'oest i del r & iacute; o Maritsa (l'antic Hebro, Evros / Meri & ccedil;) al nord i l'est.


Monte Ida

Pujar

Monte Ida

La muntanya Anada o Anada cretense, per oposici & oacute; a la Muntanya Anada de Turqu & iacute; a (o Anada frigi), actual muntanya Psiloritis, s'alça a la vall de Amari, al centre de l'illa grega de Creta. És el pic m & eacute; s elevat de l'illa, amb una altura de 2.456 metres. És la muntanya amb la m & agrave; s alta prominència de Grècia. Les altiplà de Nida i el bosc de Ruva SEST & acute; na al costat esteobre l'equip de l'est. L'observatori de la universitat de Creta est & agrave; ubicat al pic secundari Skinakas. La seva imponent massís ocupa la part central de l'illa, en els territoris de les prefectures de Heraklion i R & eacute; encert Zeus.


Pindo

Pujar

Pindo

Pindo és una serralada del nord de Grècia que corre de nord a sud al llarg de 160 km, entre el mar J & oacute; nic i el mar Egeu, formant el centre del pa & iacute; s, i sovint era cridat en l'antiguitat & uuml ; edat la & quot; columna vertebral de Grècia & quot ;. Est & agrave; n considerades una derivaci & oacute; dels Balcans. la m & agrave; xima elevaci & oacute; d'aquesta serralada és la muntanya Smolikas, que arriba a una cota de 2.637 m.

Antigament constitució & iacute; a la frontera entre Tessàlia i l'Epiro i marcava el l & iacute; mit de Atamania. La part nord va ser cridada LACM & oacute; no Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixement de cinc dels principals r & iacute; us de Grècia: Haliacm & oacute;, Peneu, Aqueloo, Aracto i Aous. La part al sud de l'anterior va ser cridada Cerceti & oacute; (lat & iacute; n Cercetium); la part m & eacute; s al sud va ser cridada Tinfresto (Tymphrestus, modernamentr Vel & uacute; khi) i estava dividida en les cadenes de Otirs i Eta. M & agrave; s al sud es divid & iacute; aen dues branques que ja no estaven considerades part de les muntanyes & ntilde; es Pindo.

possessi & oacute; romana i bizantina, a l'edat mitjana va caure & oacute; en mans dels eslaus i b & uacute; lgaros i despr & eacute; s, el 1205, del Despotado d'Epiro, per acabar sent finalment possessi & oacute; otomana. Pas & oacute; a Grècia el 1913, al final de la guerra dels Balcans. A la segona guerra mundial a la regi & oacute; de ??les muntanyes & ntilde; es Pindo es va establir & oacute; el Principat del Pindo i Voivod & iacute; a de Macedònia.


Rodas

Pujar

Rodas

L'illa de Rodes és l'illa grega m & agrave; s extensa del Dodecaneso. La capital de la illa es diu tamb & eacute; n Rodes i és igualment la capital del nomo del Dodecaneso.

Rodes s'estén en direcci & oacute; NE-SO al sud de la costa turca, davant de l'antiga regi & oacute; de ??Caria, de la qual la separa un canal de 15 km d'amplària. Té una longitud de 78 km, el seu ample és de 39 km (entre els caps Monolithos i Bufons) i una extensi & oacute; global de 1398 km & SUP2 ;. La distància que la separa d'Atenes és de 490 km.

Una cadena munta & ntilde; óssa discontínua travessa l'illa en direcci & oacute; NS. El pic m & eacute; s alt es situa & uacute, a en el vessant occidental i es diu Ataviros (1215 m). Rodes no posseeix grans corrents d'aigua sinó m & agrave; s bé torrents que est & agrave; n en la seva major part secs durant l'estiu.

La poblaci & oacute; total de l'illa al a & ntilde; o 2000 era de 174.000 habitants. La de la capital se situava en 60.000 habitants.

En Rodas es trobava una estàtua de dimensions extraordinàries (veure Colós de Rodes). Era una de les Set Meravelles del Món Antic i la tradici & oacute; explica que va ser destruïda després d'un terratrèmol.


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©