caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Tenerife...
Sta. Cruz Tenerife - 3 Etapes - 28Km. - 1.900Pos/1.900Neg - - Excursions Independents - gener 2006
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Illes Canàries > Tenerife
Tornar

Hoja  Tenerife...






Tenerife és una illa molt abrupta i volcànica, el relleu ha estat esculpit per successives erupcions al llarg de la història (la més recent va ser la del Chinyero el 1909). La seva formació va començar a gestar-se al fons oceànic fa uns 20-50 milions d'anys. Després de llarg temps d'acumulació de materials el naixement de l'illa es va produir a finals del Miocè (Era Terciària). Fa set milions d'anys van emergir les zones de Teno, Anaga i Massís d'Adeje, en la qual es denomina Sèrie basàltica Antiga o sèrie I. Es van constituir d'aquesta manera tres illes cronològicament i estratigràficament diferents als extrems oest, est i sud de la actual Tenerife.

En temps més propers (200.000 anys), comencen les erupcions que aixecarien l'Edifici Pico Viejo-Teide al centre de l'illa, sobre la Caldera de les Cañadas. El Pic del Teide amb 3.718 metres sobre el nivell del mar i més de 7.000 sobre el fons oceànic, és il punt més elevat de la illa, del territori espanyol i de totes les terres emergides de l'Atlàntic. Aquest volcà, el tercer més gran del planeta, és per antonomàsia el símbol de Tenerife. La seva situació central, les seves importants dimensions, la seva silueta i el seu paisatge nevat, el doten d'una singular personalitat. Ja els aborígens el consideraven lloc de culte i adoració.

Des de 1954 el Teide i tot el circ del seu voltant (encara que va haver una ampliació posterior dels seus límits), està declarat com a Parc nacional. A més, des de juny de 2007 està inclòs, per la UNESCO, dins dels espais Patrimoni de la Humanitat com a Bé Natural.

L'abrupta orografia illenca i la seva varietat de climes donen com a resultat un territori de múltiples paisatges i formes, des del Parc Nacional del Teide amb la seva amalgama de colors fruit de les successives erupcions volcàniques, fins als Penya-segats de Los Gigantes amb les seves parets verticals, passant per zones semidesèrtiques ambplantes resistents a la sequedat al sud, o per ambients de caràcter merament volcànic com és el Malpaís de Güímar.

També hi ha platges naturals com la de El Médano amb paratges protegits en el seu entorn com Muntanya Roja i Muntanya Pelada, valls amb conreus tropicals i subtropicals, boscosos paratges de laurisilva als massissos d'Anaga i Teno amb profunds i escarpats barrancs i extensos boscos de pins per sobre d'aquesta última formació vegetal.

L'illa de Tenerife gaudeix d'una diversitat ecològica malgrat la seva reduïda superfície, que és conseqüència d'unes condicions ambientals especials, ja que l'accidentada orografia regnant modifica localment les condicions climàtiques generals, originant una exquisida varietat de microclimes. Aquesta vasta existència de microclimes i, per tant, d'hàbitats naturals, es fa manifesta en la vegetació insular, constituïda per una flora rica i variada (1400 espècies de plantes superiors), entre les que destaquen nombrosos endemismes canaris (200) i Tenerife (140).

A Tenerife se la coneix internacionalment com la "Illa de l'Eterna Primavera". L'atribució d'aquesta denominació climàtica es produeix en gran mesura gràcies als vents alisis, la humitat, principalment, es condensa en les zones de mitjanies del nord i nord-est insular, constituint amplis mars de núvols que es disposen preferentment entre els 600 i 1.800 metres d'altura.

Un altre factor que influeix en la suavitat del clima de les Illes pel que fa al que per latitud correspondria (Desert del Sàhara), és el corrent marí fred de Canàries, que refreda la temperatura de les aigües que banyen les costes i platges illenques pel que fa a l'ambiental. Finalment, la pròpia orografia Tenerife també caldria tenir-la en compte en aquesta terna d'agents encarregats de fer realitat l'anteriorment citat eslògan.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Sta. Cruz Tenerife 3 28 Km. 1900 m. 1900 m. Excursiones Independientes


Tenerife | Entre Montañas



Barranco de Masca

Pujar

Distància: 12 Km.Desnivell 600 m. - Desnivell 600 m.
Barranco de Masca

Ens trobem amb una de les rutes m & eacute; s conegudes tant per als habitants de Tenerife com per als visitants que acudeixen a l'illa. En primer lloc hem de dirigir-nos al municipi de Buenavista del Nord i un cop allà agafar la estreta carretera (TF-1427) que ens porta al Caser & iacute; o de Masca (dins del parc natural de Tenor).

De camí al Caser & iacute; o, de ser & agrave; l'inici de la nostra ruta ens quedarem impressionats amb la bellesa del lloc i el capritxosa que va ser la natura en aquesta zona.

La durada & oacute; del trajecte sol estar en 3 hores. Si fem la volta pujant el barranc fins al punt de partida hem de reservar unes 6 hores.

El barranc de Masca té una longitud de 5.848 metres, ocupant un & agrave; rea de 6.652 quil & oacute; metres quadrats i aconseguint de cota m & agrave; xima una alçada de 1344 metres. El poble de mastega es troba a uns 600 metres sobre el nivell del mar.

Masca ens ofereix una gran quantitatde cases tradicionals, alguns restaurants i petits & ntilde; us llocs de artesania & iacute; ai records. Es destaca la presència de la Casa dels Avinculados, sent la edificaci & oacute; m & eacute; s antiguitat & uuml; a de la zona. L'Església de la Immaculada Concepció & oacute; que data del segle XVIII i que celebra les seves festes en honor a la verge en el mes d'agost. Per & uacute; últim si tenim temps podeu visitar el museu etnogr & agrave; fic que es troba ubicat en una casa de construcci & oacute; t & iacute; pica canària.

Durant el trajecte a ningú se li passar & agrave; per alt observar les enormes parets de roca que es troben a banda i banda. La vegetaci & oacute; t & iacute; pica de la zona són els cardones, les tabaibas, palmeres i els verodes. Destaca les espècies com l'atzavara, la malva del cingle o la Aeonium (fulles en forma de roseta).

Per a prendre el barranc baixarem al poble per l'església de la Immaculada Concepció & oacute; na Morro Catana i seguidament gairebé a la fil'prenem un sender que apareix a l'esquerra, i que en principi és força dret i amb terra solta. Seguirem baixant fins al pont de fusta que ens permetre & agrave; passar a l'altra banda del barranc, i des d'aqu & iacute; continuarem el sender passant per terres de cultiu en general abandonades per arribar a zones amb vegetaci & oacute; t & iacute; pica. El sender contínua al llarg del barranc sense gaire p & eacute; rdua i ens portar & agrave; fins a la fabulosa platja de Masca. Hi ha certs punts del camí que hem de traçar amb precauci & oacute;, però en general tan s & oacute; ho hem de deixar-nos portar per la via.

El retorn s'ha de fer pel mateix camí pel qual baixem, encara que la major & iacute; a dels grups senderistes solen fer la volta en vaixell. La platja de Masca compta amb un petit & ntilde; o moll que permet l'atracada de petits & ntilde; es embarcacions. Són aquestes embarcacions les que solen portar de tornada als caminants.

Al llarg del barranc ens trobarem amb petits & ntilde; us bassals d'aigua i ca & iacute; des d'aigua. Nosaltres vam ser al gener i no vam tenir problemes en ning & uacute; n punt, però deure & iacute; amos prendre precaucions si anem en & eacute; poques d'lluv & iacute; es ja que podran & iacute; an haver certes zones una mica m & eacute; s complicades.

Hi ha una altra ruta que discorre pels alts del barranc de Masca i que ens dóna una visi & oacute; espectacular de la zona.


Roque Bermejo

Pujar

Roque Bermejo

Anaga és un massís munta & ntilde; ós situat a l'extrem NE de l'illa de Tenerife amb una superfície d'uns 170 quil & oacute; metres quadrats i formada per complexos i escarpats barrancs i infinitat de dics i pitons. Va ser declarat Espai Natural Protegit des de 1987, arribant a la categoria & iacute; a de Parc Rural, condici & oacute; que té actualment.

És un espai natural amb clima propi, ja que els vents alisis propicien que hi hagi un ambient h & uacute; medo, fins i tot a l'estiu, afavorint l'assentament d'un ecosistema & uacute; nic a Canàries com és la Laurisilva. La poblaci & oacute; actual es dissemina pels diferents Caser & iacute; us que hi ha a la zona, sent els més importants, els de Taganana, Igueste de San Andres, Les Carboneras, El Bat & agrave; i alguns menys poblats com Afur, Chamorga, Taborno, etc. Tots aquests llocs són reductes del que antigament era la vida a les Illes.

La ruta parteix des de la Platja de Benijo situada in Taganana. Per dirigir-nos al començament de la ruta hem d'anar al Bailadero i agafar la carretera que condueix a Taganana (TF-134).

Aquesta caminada discorre per tot el litoral, passant els fabulosos Roques d'Anaga per arribar fins Roque Bermejo.

El sender es troba en bon estat, és força transitat i podem baixar a les platges que es troben pel camí (platja de Fabi & agrave; n, El Draguillo, etc..). El trajecte és llarg i ens prendre & agrave; força temps, si seguim la ruta fins a Roque Bermejo deure & iacute; amos reservar unes 5 hores en total per a tots els dies.

En primer lloc ens trobarem amb el poble del Draguillo, després les Palmes d'Anaga i m & eacute; s endavant amb el far d'Anaga. Des d'aquest far seguirem el sender que baixa fins al barranc de Roque Bermejo i després fins al mateix poble. En aquesta zona costanera trobem dues platges: la de Roque Bermejo i la platja de Casa Blanques que est & agrave; n gairebé enganxades.

Enmig d'iquest preciós trajecte tenedremos les millors vistes dels Roques d'Anaga: el Roque de Dintre i el Roc de fora.


Teide

Pujar

Distància: 16 Km.Desnivell 1.300 m. - Desnivell 1.300 m.Temps: 5:30 h.
Teide

S'inicia el camí des d'estret aparcament (m & agrave; xim 15 cotxes) situat a la base de Monta & ntilde; a Blanca a 2.350 m, el sender en & eacute; quest primer tram és una pista ampla, (tancada per als veh & iacute; culs), i de f & agrave; cil caminar, podent gaudir al llarg de & eacute; l, d'espectaculars vistes del Circ de les Ca & ntilde; ades, i del Malpais i les colades de lava volc & agrave; nica que, al llarg dels segles van deixar formes belles i capritxoses, destacant pel seu volum la zona dels Grans Blocs de Obsidiana.

Després d'aproximadament una hora i mitja de caminada, sempre per pista i sense possibilitat de p & eacute; rdua, s'arriba a la zona coneguda com Llom Palplantat, on a & uacute; n es conserven les escasses ruïnes de l'antic Lloc de Mulas, i on uns metres m & eacute; s endavant comença el sender ben es & ntilde; senyalitzat (a 2.725 mts) que puja fins al Refugi d'Altavista i al cr & agrave; ter.

Començant la pujada, i si el temps ho permet,es pot contemplar amb detall bona part de la costa nord de l'illa, o bé l'immens mar de núvols que porten els vents alisis, i és frenat per la barrera natural que conforma la serralada dorsal.

A partir d'aquest moment, la pujada és una mica m & eacute; s pronunciada i transcorre per un sender serpentejant i m & eacute; s estret, que en els seus primers 200 mts de desnivell és força pedregós. En & eacute; poca estival seguir el recorregut marcat amb fites és relativament f & agrave; cil, però a l'hivern i amb neu i / o gel, el traçat d'aquest sender es perd gairebé per complet, de manera que l'obertura d'empremta se sol fer gairebé en vertical, i el pendent pot ser de 45 & ordm; o 50 & ordm ;, depenent dels trams, que sempre ser & agrave; n mixtes amb presència de roca.

Aproximadament als 2.900 m, s'arriba a una zona singular i f & agrave; cilment reconeixible per les 3 grans bombes volc & agrave; niques que hi ha, i que és lleugerament plana, denominada Estada deels Anglesos, on s'agafa una mica d'alè per poder tornar la vista atr & agrave; si admirar el contorn rocós de la paret de la Fortalesa, que en direcci & oacute; sud-oest culmina en la mola de l'Alt de Guajara (2.717 m).

Des del començament d'aquest sender, en dues o tres hores depenent de l'estat de la neu si es puja a l'hivern, de les parades i de la forma f & iacute; sica, s'arriba al Refugi d'Altavista a 3.270 mts. d'altitud. & nbsp;

Uns metres m & eacute; s amunt, pel marge esquerre del refugi, el sender contin & uacute; a fins a arribar a la zona dels miradors denominada La Rambleta a 3.550 mts, un d'ells orientat cap Bec Vell, i l'altre cap al cingle de la Fortalesa.

La Rambleta és el lloc on així mateix, desembarquen les telecabines del telef & eacute; ric. Des de La Rambleta part un sender que porta fins Bec Vell 3.135 mts, el germà menor en altitud, que no en edat de formaci & oacute; geo & oacute; gica, injustament relegat aun segon pla per la preponderància del Teide.

Per l'obligat pas conegut popularment com & ldquo; la corda & rdquo ;, t'espera el personal del Parc, on, apostat com si d'un pas fronterer es tractés, has de presentar el permís d'accés al con si vols arribar fins al mateix cim .

Un cop traspassada & ldquo; la corda & rdquo ;, s'afronta l'empedrat i novament sinuós sender Telesforo Bravo, que puja pel con cimer o Pil & oacute;, pel que en uns 15 o 20 minuts s'arriba a la vora inferior del cr & agrave ; ter del Teide, catalogat pel Parc com a zona de reserva pel que est & agrave; totalment prohibit, per raons de conservació & oacute;, l'accés al seu interior.

A aquesta altura a & uacute; s es poden veure i, sobretot es poden olorar les nombroses fumaroles sulfuroses que emanen des de les entrades & ntilde; es del volc & agrave; n, ambient de romandre & agrave; constant durant totes les nits en els seus voltants.

Continuant pel margen dret del cr & agrave; ter, s'arriba en uns 10 minuts per fi, a la cota m & agrave; xima de 3


Descarregar arxius



PDF         





© Entre Montañas ©