caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Camino de Santiago (Camino Francés)...
España - 32 Etapes - 797Km. - Alt - Recorregut Només de Anada - agost 2007
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Grans Rutes > Camino de Santiago (Camino Francés)
Tornar

Hoja  Camino de Santiago (Camino Francés)...






El Camí Francès o la ruta de les estrelles, és el Camí de Sant Jaume per excel·lència. Partint de Roncesvalles, és un viatge de gairebé 800 quilòmetres cap a l'oest, amb la Via Làctia que acompanya des del cel i l'essència d'una ruta mil·lenària des de la terra.

No es pot descriure, és el pelegrí el que, pas a pas, ha de descobrir recreant-se en els paisatges i racons tan diversos que s'ofereixen al llarg de tot el camí; extasiándose en la contemplació de les mil·lenàries i enigmàtiques pedres que marquen les rutes i que conformen aquest sens fi de calçades, ponts, ermites, esglésies, catedrals, monestirs ..., i que no són altra cosa que l'empremta que van deixar els nostres avantpassats, la meta era aconseguir l'eternitat, allà a la "fi de la terra".

Molts són els motius pels quals peregrinar fins a Santiago: religiosos, esportius, culturals, gastronòmics, etc. Sigui quin sigui el teumotiu és una experiència única que val la pena viure.

Moltes són les coses que em va ensenyar el camí, però de totes elles em quedo amb una: L'objectiu no és arribar, el camí en si és la recompensa.

Bon camí, pelegrí!



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
España 32 797 Km. m. m. Alta Recorrido Solo de Ida


Camino de Santiago (Camino Francés) | Entre Montañas



1. Frontera francesa - Roncesvalles

Pujar

Distància: 16 Km.Temps: 05:00 h.
Frontera francesa - Roncesvalles

Són molts els pelegrins que comencen el camí a Roncesvalles, però la veritat és que es & iacute; es perden una etapa preciosa, encara que tamb & eacute; dura.

Des de S. Jean Pied de Port fins a Roncesvalles són gairebé 23 quil & oacute; metres, i menys els quatre & uacute; ltims que descendeixen a Roncesvalles, la resta són en un constant ascens. Es comença amb una suau pendent, però el Coll de Bentartea i el de Lepoeder obligar & agrave; n al pelegrí a emprar-se a fons. Com m & eacute; s endavant ocórrer & agrave; a O Cebreiro, tots aquests esforços es veuen recompensats pel paisatge i la bellesa de la natura. Sens dubte, una recomanable forma de començar el Camí de Sant Jaume.

Una altra opci & oacute;, és des de Roncesvalles pujar fins a la frontera amb França i des de all & iacute; tornar pel mateix camí fins Roncesvalles. En aquest cas són poc m & eacute; s de 15 quilòmetres.


2. Roncesvalles - Biskarreta

Pujar

Distància: 12 Km.Temps: 05:00 h.
Roncesvalles - Biskarreta

És una ruta per boscos de faigs, bedolls, roures i pins tan caracter & iacute; stics al nord navarrès.

Es passa pels alts de Mezkiriz i Erro (lloc anta & ntilde; o de bandits i ara de boires i teixos) i es van deixant atri & agrave; s preciosos pobles com Burguete-Auritz, antic burg de Roncesvalles, ple de casalots i on Ernest Hemingway s'allotjava quan es recuperava de les ressaques sanfermineras pescant al r & iacute; o Irati.

Aquesta etapa i les següents fins a Pamplona, ??són etapes complicades perquè estan plenes de pujades i baixades. A m & eacute; s, com dificultat a & ntilde; afegida est & agrave; l'alternança entre asfalt, camins, senders enfangats i pedres de tots els mida & ntilde; us. Això suposa que el pelegrí ha d'estar contínuament al corrent del pis i adequar-se a les seves caracter & iacute; stiques. En compensaci & oacute;, aquesta etapa pel nord de Navarra ofereix uns fant & agrave; stics paisatges entre boscos, prats i pobles preciosos.


3. BisKarreta - Akerreta

Pujar

Distància: 17 Km.Temps: 07:00 h.
BisKarreta - Akerreta

Aquesta etapa és homologa a l'anterior, alternança entre asfalt, camins, senders, pistes forestals, etc.

Passarem per l'Alt de Erro un petit & ntilde; o port de muntanya & ntilde; a que fa pujar de dificultat aquesta etapa però que en contrapartida ens mostra els boscos navarresos és el seu estat m & agrave; s pur


4. Akerreta - Pamplona

Pujar

Distància: 15 Km.Temps: 05:00 h.
Akerreta - Pamplona

És l'etapa que ens porta a la primera ciutat del Camí.

El r & iacute; o Arga ser & agrave; el fidel acompanyant & ntilde; davant fins a Pamplona despr & eacute; s de passar per Zuriáin amb la seva església de Sant Mill & agrave; n; Irotz amb un lloc instal·lat per descansar el pelegrí; Zabaldika i el seu temple rom & agrave; nic de Sant Esteve; i Arleta amb dos importants edificis: el Palau del Es & ntilde; or & iacute; oi l'església de Santa Marina.

Després de passar la magn & iacute; fica Trinitat de Arre s'arriba a Villava i Burlada CINTUR & oacute; industrial de Pamplona per entrar per la Navarrer & iacute; a (primitiu burg de la ciutat) a la vella Iru & ntilde; a.

Els altres dos burgs, el de Sant Nicol & agrave; si el de Sant Cernin estaven poblats per francs: artesans i comerciants estrangers. Les disputes entre els tres burgs a l'alta edat mitjana, cadascun amb les seves muralles, van convertir l'actual Casc Antic en un camp de batalla. Després vindran & iacute; a la unitat & oacute; dels tres burgs, eldesenvolupament de la ciutat gràcies al Camí de Santiago, el sant morenico (Sant Ferm & iacute; n), els tancaments i l'esclat de la festa.

& eacute; aquesta és una etapa curta per gaudir, en la qual es troben continus puja-baixes, alternant senders amb una mica d'asfalt a meitat del recorregut i des Trinitat de Arre fins a la capital Navarra.


5. Pamplona - Puente la Reina

Pujar

Distància: 24 Km.Temps: 6:25 h.
Pamplona - Puente la Reina

L'etapa travessa ja als afores de Pamplona els terrenys de la Universitat de Navarra per endinsar-se en Cizur Menor, i afrontar la ascensi & oacute; a l'Alt del Perd & oacute;.

Explica la llegenda que a la Font Renega un pelegrí, esgotat i assedegat, va ser temptat pel diable, que es va oferir & oacute; a portar fins a una font si & eacute; quest renegava de la seva fe. El pelegrí resistit & oacute; la temptaci & oacute; i en compensaci & oacute; se li va aparèixer & oacute; l'Ap & oacute; STOL Santiago vestit de pelegrí que li va mostrar & oacute; una font i li va donar de beure en la seva petxina de pelegrí.

A l'Alt de l'Perd & oacute; hi ha un monument al pelegrí i un impactant Parc E & oacute; lic. Baixant es troba Uterga amb la seva església parroquial g & oacute; tica; Muruz & agrave; bal i la seva ermita templera d'Eunate; Obanos, la & quot; Vila dels Infanzones & quot; i del & quot; Misteri de Obanos & quot;.

Diu la llegenda que a la tornada de Santiago com a pelegrina, Santa Felicia decideix quedar-se como eremita en Amocain. El seu germà Guillem, duc d'Aquitània, enutjat davant la negativa de tornar a la cort li dóna mort. Penedit, torna a peregrinar a Santiago ia la tornada es queda per sempre a Obanos, plorant el seu pecat fins a la mort. Una estela a la vora de l'ermita d'Arnotegui recorda aquest fet.

A l'entrada de Pont La Reina est & agrave; la confluència amb la v & iacute; a jacobea que ve de Somport. Al final del Carrer Major est & agrave; el pont que va manar & oacute; construir una reina i en el qual fa pocs a & ntilde; us ha aparegut un arc que estava enterrat i que el converteix en sim & eacute; tric, amb set ulls.

L'etapa ve marcada per la presència del alt del Perd & oacute; entre Pamplona i Puente la Reina. Pel que fa a la dificultat, es considera un tram mitjà, encara que El Perd & oacute; pot suposar un obstacle & agrave; cul major depenent de la climatolog & iacute; a. Cal tenir en compte que no té ombra, i amb sol es pot endurir tantla pujada com la baixada. Des d'aquest alt es pot gaudir d'unes vistes inigualables de la capital navarresa i la seva conca.


6. Puente la Reina - Estella

Pujar

Distància: 22 Km.Temps: 07:00 h.
Puente la Reina - Estella

Després de passar el pont medieval sobre el riu Arga s'entra al barri de les Monges amb llarga tradici & oacute; hospitalària a Puente la Reina.

La ruta jacobea tot seguit & oacute; transcorre pel fons de la vall aprofitant camins de terra.

Abans d'arribar a Ma & ntilde; Eru temple g & oacute; tic de Sant Pere es es & ntilde; alan les ruïnes de l'hospital de Bargota.

Cirauqui, niu de v & iacute; boras en euskera, es emergeix sobre un pujol rocós amb nombrosos vestigis medievals.

Abans de baixar a la vall de Yerri es poden veure les ruïnes tamb & eacute; n medievals de Urbs.

A Lorca es pot visitar l'església rom & agrave; nica de Sant Salvador ja Villatuerta s'accedeix per un pont rom & agrave; nic de dos ulls sobre el r & iacute; o Iranzu.

Fa mil a & ntilde; us el Camí de Sant Jaume no passava per Estella, (la capital de l'Ega no exist & iacute; a, encara que s & iacute; hab & iacute; a una poblaci & oacute; de ??vascons en l'antic llogaret de Lizarra), s'anavadirectament des Villatuerta al Monestir d'Irache.

En aquesta etapa cal tenir una cura especial amb els diferents desv & iacute; us que es troba el pelegrí per culpa de les obres de la Autov & iacute; a Assoliment & ntilde; o-Pamplona, ??i que fan que la distància recorreguda sigui més gran. Aproximadament es podran & iacute; a tractar de cinc quil & oacute; metres m & agrave; s dels previstos.

Pel que fa al perfil de l'etapa, es manté la t & oacute; nica de puja-baixes de les anteriors, s & oacute; ho mereix destacar la costa que es troba abans d'arribar a Ma & ntilde; Eru, que comença a tres quil & oacute; metres de Puente la Reina i que té alguna cosa m & eacute; s d'un quil & oacute; metre de longitud.

De tota manera, qualsevol dificultat amb la que es pugui trobar el caminant val la pena quan es contempla l'església parroquial del Sant Sepulcre a Estella i es passa per la calçada de Cirauqui, un v & iacute; a romana que manté intacte l'encant de la seva empedrat.


7. Estella - Los Arcos

Pujar

Distància: 25 Km.Temps: 06:30 h.
Estella - Los Arcos

És la primera etapa on les grans distàncies entre els pobles li embarguen de soledat al pelegrí.

Res m & eacute; s abandonar les cases d'Ayegui, vila fosa amb Estella, el pelegrí es troba amb una font instal·lada per Bodegas Irache que raja vi en horari d'oficines. Després del glop de rigor el viatger es troba amb la impressionant mola del Monestir de Santa Mar & iacute; a la Real de Irache.

Situat a la vessant nord de la faldilla de Montejurra, lloc sagrat del carlisme, ja reben & iacute; a pelegrins quan Estella no exist & iacute; a. El monestir d'Irache, que consta entre altres edificis, d'una església rom & agrave; nica i un claustre plateresc, ha tingut gran importància en la història navarresa, encara que potser & agrave; la seva & eacute; poca de major esplendor sigui la de la segona meitat del segle XI, sota el mandat de l'abat Sant Veremundo, que va incrementar & oacute; les seves possessions i el seu prestigi. Al segle XVII es va crear & oacute; en el monestir una universidad, la primera de Navarra. En Azqueta destaca la seva església parroquial de Sant Pere.

A l'entrada de la hist & oacute; rica localitat de Villamayor de Monjard & iacute; n, per on expliquen que Carlemany guerre & oacute ;, es pot admirar la Font dels Moros, g & oacute; tica del segle XIII. Es tracta d'un robust aljub cobert amb b & oacute; veda de ca & ntilde; & oacute;. A la part alta de la muntanya el castell de Sant Esteve del segle X s'alça dominant la comarca.

En Urbiola va existir & oacute; un hospital a càrrec de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem & eacute; n. Tres llargues hores despr & eacute; s sense aigua s'arriba a Els Arcs.

L'etapa d'Estella a Los Arcos es pot considerar senzilla, el caminant es trobar & agrave; amb els primers sis quil & oacute; metres d'asfalt que piquen cap amunt i la resta de bon camí. Però aquesta etapa obliga el pelegrí a prendre una decisi & oacute;. A la sortida de Ayegui (a dos quil & oacute; metres d'Estella) un cartell planteja dues opcions. La primera,anar recte fins Azqueta i la segona, que marca a l'esquerra i que proposa passar per Irache.

És obligat prendre aquesta segona per tres raons: mantenir el traçat original del camí, la bellesa del Monestir d'Irache, i una tercera ra & oacute; no menys important: la Font del Vi que est & agrave; a 700 metres de la disjuntiva. El preu que s'ha de pagar per gaudir de tot això és & uacute; nicament una pujada de gairebé cinc quil & oacute; metres, però en ser per asfalt no presenta major problema.


8. Los Arcos - Logroño

Pujar

Distància: 30 Km.Temps: 07:45 h.
Los Arcos - Logroño

En aquest tram de vi & ntilde; EDOs navarresos amb denominaci & oacute; Rioja deixem atri & agrave; s el vell regne i creuem l'Ebre per arribar a Assoliment & ntilde; o.

Una recta carretera amb tobogans discorre entre Els Arcs i Sansol, on hi ha un temple barroc del segle XVII consagrat al sant CORDOB & eacute; s Sant Zoilo.

De Torres del R & iacute; oi seu Sant Sepulcre fins Viana hi ha dos llocs interessants que visitar: l'ermita de Santa Mar & iacute; a del Poio amb la seva imatge g & oacute; tica i un cop superat el barranc de Mataburros l'antic assentament romà de Cornava .

Viana, un lloc d'oliveres i vaig veure & ntilde; EDOs, és el & uacute; últim que veiem de Navarra en aquesta ruta jacobea.

La Rioja, i en concret la seva capital, s'albiren al lluny. L'Ebre es creua pel vell Pont de Pedra per entrar a la bulliciosa part vella assoliment & ntilde; aquesta.

Aquesta etapa té una dificultat mitjana i consta de tres parts diferenciades. Un primer tram fins Sansol (els primers 7 quil & oacute; metres) amb pistes en molt bon estat i sense dificultats apreciables; una segona fins a Viana (11 quil & oacute; metres) amb contínues pujades i baixades, pedres, fang, senders ... En resum, un camí dur amb trams realment complicats; i una tercera (des Viana a Assoliment & ntilde, o, amb 10 quil & oacute; metres) en millor estat, alternant asfalt i camins bons.

El final de l'etapa (els & uacute; darrers 5 quil & oacute; metres) transcorren pels pol & iacute; gons industrials que envolten la capital de La Rioja, i se circula per un carril vermell, construït i pintat expressament per als pelegrins.

Assoliment & ntilde; o rep el caminant amb el seu Pont de Pedra i l'acull despr & eacute; s d'una jornada llarga en què cal dosificar les forces.


9. Logroño - Nájera

Pujar

Distància: 31 Km.Temps: 08:30 h.
Logroño - Nájera

La terra vermella i els vaig veure & ntilde; EDOs d'ull de llebre i garnatxa acompanyar & ntilde; an el caminant en aquesta etapa.

Poc després de sortir de Assoliment & ntilde, o es travessa el bonic Parc de la Grajera per iniciar la ascensi & oacute; l'alt de Sant Ant & oacute;, contemplar l'antic hospital de Sant Joan d'Acre i arribar a Navarrete, zona de terrissaires al peu de la carretera.

Uns tres quil & oacute; metres abans de N & agrave; ra es troba el Poyo de Rold & agrave; n, una petita & ntilde; a elevaci & oacute; evocant la m & iacute; tica victòria de Rold & agrave; n enfront del gegant musulm & agrave; n Ferragut.

Seg & uacute; n la llegenda, Rold & agrave; n apareix en N & agrave; ra per venjar als cavallers cristians que Ferragut té presoners al seu castell. Rold & agrave; n es va pujar & oacute; al turó que despr & eacute; s dur & iacute; al seu nom, Divis & oacute; a la llunyania el gegant, vaig agafar & oacute; una enorme pedra que la va llançar & oacute; provocant la mort de l'infidel. Després del pe & ntilde; azo, Rold & aacute; n liber & oacute; als presoners. Una altra versi & oacute; de ??la llegenda és que Rold & agrave; n després de mantenir una lluita dial & eacute; ctica amb Ferragut, li CLAV & oacute; 1 pu & ntilde, al al melic, & uacute; nic lloc vulnerable del gegant. D'aquesta manera les tropes de Carlemany van poder alliberar N & agrave; gera.

A partir d'aquest punt comença una fase diferent en el Camí de Sant Jaume. Es deixen atr & agrave; s les etapes navarreses amb els seus continus puja-baixes i comencen els trams Rioja, que tenen dos caracter & iacute; stiques: la seva similitud en el traçat i el fet que es passa dels 380 metres d'altitud sobre el nivell del mar d'Assoliment & ntilde, o, als m & eacute; s de 800 de la província de Burgos. D'aquesta manera, el camí es converteix en un continu fals pla que pot acabar amb la paciència del caminant. & Eacute; quest haur & agrave; la sensaci & oacute; contínua de circular en pla, però acumulant el cansament fruit de la constant ascensi & oacute; que té lloc en aquestes etapas. Aquesta pendent és escassa, però contínua, de manera que les cames es ressenten al llarg de totes les etapes.


10. Nájera - Santo Domingo de la Calzada

Pujar

Distància: 22 Km.Temps: 09:00 h.
Nájera - Santo Domingo de la Calzada

Abans d'arribar a la ciutat del longeu sant des de N & agrave; ra cal passar per Azofra i la seva Font dels Romers, Alesanaco i sobretot per la abat & iacute; a cistercenc de Ca & ntilde; es, on Pernoct & oacute; Sant Francesc d'As & iacute; s.

Després en la ruta apareixen Cirue & ntilde; a, poble en el qual el comte Fern & agrave; n Gonz & agrave; lez va ser capturat per les forces navarreses, Ciri & ntilde; uela amb la seva església de Sant Mill & agrave; i Herv & iacute; es on hi va haver un antic hospital de l'Ordre de Calatrava.

Un cop a Sant Diumenge de la Calçada apareixen a la catedral el gall i la gallina que ens recorden el famós miracle: Al segle XIV, un matrimoni de Saintes (França), tot i que adscrit a la di & oacute; Cesis de Colònia ( Alemanya), peregrinava a Santiago amb el seu fill. Al mes & oacute; de ??Santo Domingo, la mossa tempta al noi i & eacute; quest candorosament la rebutja. La hostalera per venjar-se amaga una copa de plata entre la roba del jove ia la ma & ntilde; anasegüent li denúncia per robatori. El noi és pres i penjat. Els pares, afligits, contin & uacute; an viatge a Compostel·la, i en tornar, troben al seu fill todav & iacute; a viu, ja que el Sant ho est & agrave; sostenint pels peus. R & agrave; pidament es dirigeixen on el Corregidor de la vila, que es dispose & iacute; aa donar compte d'un gall i una gallina rostits. El Corregidor els contesta que el seu fill est & agrave; tan viu com les dues aus que anava a engolir. En aquest moment els animals salten del plat i comencen a volar i cantar, provant es & iacute; la innocència del jove pelegrí ajusticiat.

L'etapa comença fort, sobretot perquè el camí de N & agrave; ra arrenca amb unes costes pronunciades i amb molta pendent. Per seguir amb la t & oacute; nica dels trams Rioja, en aquesta etapa es continua & uacute, a amb l'ascens, es & iacute; que és recomanable armar-se de paciència i gaudir del Rotllo de Justícia prop de Azofra, dels paisatges i dels camís.


11. Santo Domingo de la Calzada - Belorado

Pujar

Distància: 24 Km.Temps: 08:00 h.
Santo Domingo de la Calzada - Belorado

Tot i que el cereal uniformitza tot el paisatge, en aquesta etapa s'abandona la Rioja per endinsar-se a Castella-Li & oacute; pel seu cap: Burgos.

De Gra & ntilde; & oacute;, & uacute; últim poble de la Rioja, fins Belorado cal travessar Redecilla del Camí, Castildelgado, antigament Villayp & uacute; n, Viloria de Rioja, bressol de Sant Domingo i on es conserva la pila on va ser batejat i Villamayor del R & iacute; o.

A & ntilde; us abans que Santo Domingo construís el pont sobre l'Oja i Sancho el Major de Navarra fes passar el Camí de Santiago per la v & iacute; a Santo Domingo-Belorado, la ruta jacobea discurr & iacute; a, al nord seguint la antiga calçada romana de Tricio a Briviesca, des de N & agrave; ra per Hormilla, Villalobar, Eines & eacute; lluri (on est & agrave; n les ruïnes de l'antiga ciutat romana de Líbia), Leiva, i Tormantos, per endinsar-se a Burgos fins a Belorado per la zona coneguda com la Riojilla.

En concret a Leiva de R & iacute; oTir & oacute; existir set ermites totes elles desaparegudes, però que es van reunificar a l'ermita consagrada a la Verge Pelegrina, al costat de les restes d'un creuer (en tot el Camí Franc & eacute; s s & oacute; l'en Sahag & uacute; n trobem una altra Verge Pelegrina) . La preciosa talla de la Verge amb el Ni & ntilde; o agafat de la mà es pot admirar a l'ermita oa l'església parroquial. La llegenda explica que la Pelegrina cursos & oacute; a un petit & ntilde; o ni & ntilde; o jacent i im & oacute; vil, amb els llavis com resant, pel que la seva mare clamava desesperada. En Leiva tamb & eacute; es pot contemplar un castell del segle XV.

Aquesta etapa no compta amb cap dificultat que calgui destacar de manera especial. Contin & uacute, a l'ascens de portar & agrave; poc a poc al pelegrí fins als m & eacute; s de 800 metres sobre el nivell del mar de Burgos, i el fals pla és la t & oacute; nica general. El camí travessa molts pobles de La Rioja, per la qual cosa el trajecte es famolt entretingut. A m & eacute; s, a la carretera general s'han construït uns andaderos que faciliten el tr & agrave; fic dels caminants i, sobretot, vetllen per la seva seguretat.


12. Belorado - Atapuerca

Pujar

Distància: 31 Km.Temps: 07:30 h.
Belorado - Atapuerca

És l'etapa dedicada al disc & iacute; PULO de Santo Domingo, Sant Joan d'Ortega.

Les Muntanyes d'Oca, lloc lacustre i abrupte de empinades costes com la Pedraja, un altre paratge d'assalts i bandits és el obstacle & agrave; cul m & eacute; s important per arribar de nou a la plana.

Un cop de travessar a Belorado el pont sobre el r & iacute; o Tir & oacute; s'arriba a Tosantos, on crida l'atenci & oacute; l'ermita rupestre de Nostra & ntilde; ora de la En & ntilde, a, tot seguit & oacute; es passar & agrave ; per Villambistia, amb un tros de calçada romana conservada, Espinosa del Camí i la seva talla rom & agrave; nica de Sant Indalecio i Villafranca Montes d'Oca, parada habitual dels pelegrins per reposar forces i afrontar la llarga pujada del port de la Pedraja.

Juan d'Ortega va néixer & oacute; en 1080 en Quintanaortu & ntilde, o, en les riberes del Ubierna, ordenat sacerdot va ajudar & oacute; a Santo Domingo a la construcci & oacute; de ??ponts, hospitals i esglésies. La meusma Isabel la Cat & oacute; lica Peregrin & oacute; fins a Sant Joan d'Ortega, despr & eacute; s de set a & ntilde; us de infructuós matrimoni, atra & iacute; dóna per la fama de Sant Joan com a advocat de l'esterilitat. En agraïment la reina va manar & oacute; edificar la sumptuosa capella de Sant Nicol & agrave; s de Bari. El Miracle de la Llum confereix a aquest lloc un halo misteriós.

L'etapa es pot dividir en dues parts gairebé d'igual longitud. La primera part (que va de Belorado a Villafranca Montes d'Oca) és per un camí f & agrave; cil i perfecte per a gaudir de la tranquil·litat. La segona ve marcada pel pas de l'Alt de la Pedraja. El tram compta amb uns muntanyes preciosos, però que obliguen a l'esforç de pujar i baixar el port.

La ascensi & oacute; comença a Villafranca Montes de Oca amb 400 metres per un sender molt costerut, 100 metres m & eacute; s suaus i 600 metres forts. A partir d'aquest primer quil & oacute; metre dur, la pujada és estesa i molt m & eacute; s c ó moda per al pelegrí. A dues quil & oacute; metres i mig de començar la pujada es troba un berenador al mig del bosc, un lloc perfecte per descansar si cal i agafar forces, ja que després d'aquest berenador esperen dos quil & oacute; metres i mig fins a arribar al Monument als afusellats en la guerra civil. Però todav & iacute; a no s'ha arribat a l'alt de la Pedraja, queda un dels trams m & agrave; s durs: cal un fort descens seguit d'un dur ascens de 600 metres que finalitza en l'alt del port. La baixada fins a Sant Joan d'Ortega i Atapuerca es fa per un camí bo, però que depenent de la & eacute; poca de l'a & ntilde; o pot tenir fang.

A prop d'Atapuerca ens trobem els jaciments pleistoc & eacute; nics d'Atapuerca dels m & eacute; s importants del món que est & agrave; n oberts al p & uacute; blic.

Després de sortir de Sant Joan d'Ortega s'arriba a Santovenia i la seva bonica església, m & agrave; s enll & agrave ;, en Ag & eacute; s hi ha mostres de arquitectura tradicional, ia l'entrada d'Atapuerca es poden contemplar diversos d & oacute; lmenes i un menhir.

Desvi & agrave; ndose una mica de la ruta es troben els famosos jaciments prehist & oacute; rics.


13. Atapuerca - Burgos

Pujar

Distància: 24 Km.Temps: 05:00 h.
Atapuerca - Burgos

En sortir d'Atapuerca el caminant es troba amb una forta pendent plena de pedres que obliga a anar atents al pis. Aquesta costa es manté al llarg de dos quil & oacute; metres, però el & uacute; darrer tram és especialment dur. El descens arrenca amb alg & uacute; n problema a terra, però a baix espera l'asfalt que no abandona el pelegrí fins a Burgos.

A poc quil & oacute; metres, estem ja en ple caos de circumval·lacions i veh & iacute; cles que ens situa & uacute; an als voltants de Burgos. A & uacute; n es & iacute; al populós barri de Gamonal es pot contemplar el espl & eacute; ndido temple g & oacute; tic de Santa Mar & iacute; a la Real i Antiga.

Estem en terres del Cid i de la impressionant Catedral de Burgos i els seus saborosos fondes adjacents amb olor i gust de be ia sopa castellana.

El pelegrí creua el pl & agrave; gut r & iacute; o Arlanz & oacute; en direcci & oacute; na les Vagues i l'Hospital del Rei.

& eacute; aquesta és una etapade contrastos, en la qual el pelegrí es troba amb llocs tan m & agrave; gics i impressionants com la Catedral de Burgos, i altres tan poc significatius com els pol & iacute; gons industrials.


14. Burgos - Hontanas

Pujar

Distància: 32 Km.Temps: 07:30 h.
Burgos - Hontanas

Comencen les etapes d'àmplies altiplans fins a Le & oacute;, en què la solana i el rom & agrave; nic acompanyat & ntilde; el & agrave; n al pelegrí per la ruta.

L'estil rom & agrave; nic va ser àmpliament difós pel Camí de Sant Jaume en els segles XI i XII: les cobertes de fusta es van substituir per b & oacute; vedes, sostingudes per un arc de mig punt i gruixuts murs d'escasses finestres.

El primer poble després d'abandonar Burgos és Villalbilla, amb la seva església de la assumpci & oacute;; després es passa el Pont de l'Arquebisbe on el rei Alfons VI es va caure & oacute; quan empaitava & iacute; aa les hosts enemigues i s'arriba a Tardajos i Rab & eacute; de les Calçades, lloc d 'uni & oacute; de ??dos v & iacute; es romanes i de la Font de Prao Torre. Es travessa l'allargada carrer d'Hornillos del Camí-sis quil & oacute; metres despr & eacute; s ens topem amb Rierol San Bol, lloc enigm & agrave; tic del Camí Burgal & eacute; s.

Aquesta etapa es fa especialment dura hagut de todo a la longitud de l'itinerari. Per fer front a aquest tram, a m & eacute; s de la condició & oacute; f & iacute; sica, és important mentalitzar-se per la solitud del camí, ja que s'endinsa en l'altiplà castellà. Això té un gran encant per al caminant, però tamb & eacute; n l'obliga a estar preparat per a qualsevol eventualitat, sobretot climatol & oacute; gica, ja que amb sol o amb vent aquest tram es fa especialment dif & iacute; cil.

La sortida de Burgos no té res a veure amb l'entrada (per pol & iacute; gons) ja que és bella i convida a continuar el camí.

Fins Rab & eacute; de les Calçades el camí no revesteix major dificultat, però a partir d'aqu & iacute ;, si bé el pis est & agrave; en perfectes condicions, una forta pujada obliga el pelegrí a emprar-se a fons fins Fogons, el que són 8 quil & oacute; metres.

De Hornillos del Camí fins Hontanas: és un tram d'ascens i que am & agrave; s compta amb el pis desfavorable per al pelegrí: piedras, irregularitats i esquerdes de rodes de tractor (de fins a mig metre de profunditat en alguns punts) que ajuden a la formaci & oacute; de ??tolls i fang. Tot això obliga el caminant a passar per camps cultivats.

Hontanas sembla que no arriba mai, a això contribueix el fet que la localitat es troba en una depressi & oacute; nya que una es & ntilde, al informa que Hontanas est & agrave; a mig quil & oacute; metro quan realment queda quil & oacute; metre i mig.


15. Hontanas - Boadilla del Camino

Pujar

Distància: 29 Km.Temps: 08:00 h.
Hontanas - Boadilla del Camino

La panificadora Terra de Campos ens rep en aquesta etapa deixant atri & agrave; s del Burgal & eacute; s Pont de Fitero sobre el r & iacute; o Pisuerga.

Ja a Castrojeriz s'evoquen els records de la & eacute; poca de la maligna malaltia gangrenosa del foc de Sant Ant & oacute; que l'Ordre dels antonians curaven miraculosament. Aquesta malaltia azot & oacute; Europa durant els segles X i XI; mostrava com a primers s & iacute; mptomes erupcions ardents i enrogiment a partir de les extremitats, de la mateixa manera que la pesta porcina que tamb & eacute; curaven els membres de l'Orde de Sant Ant & oacute;, ermita & ntilde; o egipci del segle III.

El Palència poble d'Itero de la Vega és la primera fita de la regi & oacute;, que ja a l'edat mitjana era qualificada & quot; com una terra de tresors, d'or, plata, rica en pa & ntilde; us i vigorosos cavalls , abundant en pa, vi, carn, peix, llet i mel.


16. Boadilla del Camino - Carrión de los Condes

Pujar

Distància: 26 Km.Temps: 07:00 h.
Boadilla del Camino - Carrión de los Condes

Boadilla del Camí amb el seu famós Rotllo jurisdiccional i abans d'arribar a Fr & oacute; ta el Camí discorre paral·lel uns quil & oacute; metres al Canal de Castella, important obra d'enginyeria & iacute; a del segle XVIII, fruit de la pol & iacute; tica il·lustrada del La Rioja Marqu & eacute; s de l'Ancorada. Va tenir una triple finalitat el canal: el transport de cereals, el reg i la molturaci & oacute; del gra en els molins.

Fr & oacute; ta, que va romandre & oacute; en terra de ningú molts a & ntilde; us després de la invasió & oacute; musulmana, sembla tenir l'origen etimol & oacute; gic en Frumesta, vocable llatí que significa cereal, que per cert abunda molt per aquestes contrades.

En Carri & oacute; els pelegrins s'aturen sota del p & oacute; rtic de l'església de Santa Mar & iacute; a del Camí per contemplar el relleu que fa referència al tribut de les Cent Donzelles. Els cristians deb & iacute; an pagar aquest tribut als musulmans, però Carri & oacute; quedar & oacute; lliure di aquesta obligaci & oacute; quan els isl & agrave; mics van ser dispersats per quatre ferotges bous sortits de l'ermita propera. A la porta d'accés a l'església de Sant Zoilo pel claustre s'observa un Medall & oacute; que representa la sibil·la Europa, filla del rei fenici Agenor raptada per J & uacute; piter i portada a Creta, on va ser mare del rei Mides. Un pr & iacute; ncipe astur, que buscava una dona bella rescat & oacute; a Europa i la va portar a Astúries, on es van casar. Des de llavors, les muntanyes & ntilde; es del regne astur es diuen Pics d'Europa.


17. Carrión de los Condes - Lédigos

Pujar

Distància: 24 Km.Temps: 06:15 h.
Carrión de los Condes - Lédigos

A les afores de Carri & oacute; es troben les ruïnes de l'Abat & iacute; a de Santa Mar & iacute; a de Benev & iacute; vere, una mica m & eacute; s endavant la calçada romana ens enfila cap Calzadilla de la Cogui, LEDIGOS i els seus tàpies de tova i les seves im & agrave; gens de Santiago


18. Lédigos - Sahagún

Pujar

Distància: 17 Km.Temps: 04:00 h.
Lédigos - Sahagún

Terradillos dels Templers, l'antiga poblaci & oacute; mud & eacute; deixar de Moratinos, Sant Nicol & agrave; s del Reial Camí amb una preciosa talla rom & agrave; nica de la Mare de Déu i ja en la província de Le & oacute;, a la vora del r & iacute , o Valderaduey, es troba la suggestiva ermita de la Mare de Déu del Pont.

Uns metres m & eacute; s endavant s'entra en Sahag & uacute; s, la ciutat dels sants Facundo i Primitiu, legionaris romans convertits al cristianisme, que van ser martiritzats i llançats al r & iacute; o Cea en temps de Dioclecià. Anomenat el Cluny espa & ntilde; ol, Sahag & uacute; n es trobava sota la influència total del monestir de Sant Benet. La dominaci & oacute; del monestir era tan gran que va arribar & oacute; a imposar penitències als sahaguninos com ara la prohibici & oacute; de ??menjar carn, tenint llavors de comprar el peix als monjos, que manten & iacute; an unes quantes piscifactor & iacute; es. Diu la llegenda, que davant d'això, van començar a llançar els porcs a l'r & iacute; oper poder-los pescar i menjar peix sense trencar la penitència.


19. Sahagún - El Burgo Ranero

Pujar

Distància: 17 Km.Temps: 04:30 h.
Sahagún - El Burgo Ranero

Abans de la cruïlla a Calçada del Vedat, on hi ha una marquesina i s'ha habilitat un panell informatiu, té dues alternatives: una per l'antiga V & iacute; a Trajana (ruta jacobea original) que passa per l'hospitalària Calzadilla dels Hermanillos i l'altra pel modern Camí Reial Franc & eacute; s de 31 quil & oacute; metres de extensi & oacute;. No hi ha p & eacute; rdua cap amb qualsevol de les dues opcions, totes dues van a confluir en Mansilla de les Mulas.
& Nbsp;
En el tram modern la Junta de Castella-li & oacute; ha habilitat una calçada especial de graveta, envoltada de zones de descans i on cada nou metres s'ha plantat un & agrave; arbre per acollir l't & oacute; gut sol als pelegrins. Tot i la comoditat res a veure amb l'encant que suposa passejar per la calçada romana. Aquest antic itinerari travessa una devesa d'alzines, transcorre per rouredes i abans de posar peu a Calzadilla dels Hermanillos, el pelegrí pot alleujar la set a la fonten honor al pelegrí, construïda pels veïns de Valdelocajo el 1989.

Ac & iacute ;, al t & eacute; rmino de Valdelocajo, deguda & oacute; de tenir lloc el conegut episodi del pelegrí devorat pels llops i que compta Domenico Laffi en el seu Viaggio a San Giacomo, un dels il·lustres pelegrins que van començar la moda de les gu & iacute; es a Santiago de Compostel·la; abans el cl & eacute; rigo Aymeric Picaud hab & iacute; a relatat en lat & iacute; n en 1130 el que es coneix com la primera guia & iacute; a tur & iacute; stica europea, el Liber.

Altres importants pelegrins del Camí van ser: el comte Guines, i el bisbe de Lille a 1084; Guillermo X, duc d'Aquitània; Conrado, bisbe de Magúncia, Sancho II, rei de Portugal; Sant Francesc d'As & iacute; s, Carles I i Felip II; Jean de Brienne, rei de Jerusalem & eacute; i Lluís VII, rei de França. Les primeres pallisses del camí ens delaten que estem a El Burgo Ranero.

Aquesta és una etapa curta i de transici & oacute; entre Sahag & oacute; s i el Burgo Ranero. Són 17 quil & oacute; metres de lleugera pujada i sense grans dificultats tret que vinguin donades per la climatolog & iacute; a. No hi ha ombres i el camí transcorre per un c & oacute; manera andadero. La millor opci & oacute; és tom & agrave; rselo amb calma i reservar forces. La V & iacute; a Trajana té el gust de la ruta original i l'oportunitat de transitar per restes d'una calçada romana, això s & iacute ;, s & oacute; el travessa el poble de Calzadilla dels Hermanillos.


20. El Burgo Ranero - León

Pujar

Distància: 36 Km.Temps: 09:00 h.
El Burgo Ranero - León

Páginas Active Server error 'ASP 0113'

Tiempo de espera agotado para la secuencia de comandos

/montanas/contenido-plantilla.asp

Se excedió el tiempo máximo de espera para una secuencia de comandos. Para cambiar este límite especifique un nuevo valor para la propiedad Server.ScriptTimeOut o cambie el valor en las herramientas de administración de IIS.