caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Camino de Fisterra-Muxía...
A Coruña - 4 Etapes - 118Km. - Mitja - Recorregut Només de Anada - novembre 2007
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Grans Rutes > Camino de Fisterra-Muxía
Tornar

Hoja  Camino de Fisterra-Muxía...






La peregrinació jacobea com a tal conclou a la ciutat de Santiago de Compostel·la. No obstant això, gairebé des del descobriment del sepulcre de l'apòstol Sant Jaume (s. IX) en el que avui és l'urbs compostelana, molts pelegrins decidien prolongar el seu viatge a la Costa da Morte ("Costa de la Mort"), a la zona més occidental de Galícia, davant de les braves aigües de l'oceà Atlàntic.

La raó d'aquesta tradició obeeix a diversos motius, tots diferents, però tots relacionables, i el seu resultat és el que es coneix com el Camí de Fisterra-Muxía. La Costa de la Mort era per als antics -i així va ser fins al final de l'Edat Mitjana- l'últim reducte de la terra coneguda, la punta occidental de l'Europa continental, el tram final d'un itinerari marcat en el cel per la Via Làctia , un espai mític-simbòlic que tenia a la impressionant mola del cap Fisterra ("Finisterre") la seva part més extrema.

Era unlloc carregat de tot tipus de creences i ritus pagans en el qual els romans (s. II aC) es van esglaiar en veure l'enorme sol desaparèixer entre les aigües.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
A Coruña 4 118 Km. m. m. Media Recorrido Solo de Ida


Camino de Fisterra-Muxía | Entre Montañas



1. Santiago de Compostela - Negreira

Pujar

Distància: 21 Km.Temps: 04:30 h.
Santiago de Compostela - Negreira

Despr & eacute; s de visitar la catedral de Santiago, es parteix cap al Camí de Fisterra-Mux & iacute; a des de la Praza do Obradoiro, l'espai m & eacute; s emblem & agrave; tic de la ciutat, que s'abandona, passant entre el palau de Raxoi i l'Hostal dos Reis Cat & oacute; lics, antic Hospital Real, per la desapareguda porta del Pelegrí o de la Trinitat.

                                        
            
            
Mapa Santiago de Compostel·la
            
            

Despr & eacute; s de creuar davant l'església barroca de Sant Fructuós i la seva façana orientada a la contemplaci & oacute; des del Obradoiro, per la qual cosa es remata amb quatre notables estàtues de les Virtuts de la Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança, el Camí avança per peque & ntilde; es i t & iacute; piques carrers, entre les quals destaca la de Hortas.

El següent destí és la & ldquo; carballeira & rdquo; (Roureda) de Sant Lourenzo, a la qual Rosal & iacute; a de Castro dedica un dels poemes de Follas Novas, obra referencial de l'poes & iacute; a del segle XIX. El pazo de Sant Lourenzo de Trasouto, antic convent franciscà d'origen medieval, destaca pel seu conjunt arquitect & oacute; nic, l'església medieval i les obres d'art renaixentistes i barroques que guarda al seu interior. El claustre s'embelleix amb un singular jard & iacute; de ??boix.

El r & iacute; o Sarela s'aproxima per moments al traçat semiurbà de la Ruta. Si caminem al vespre i el d & iacute; a est & agrave; clar, des d'alguns punts inicials d'aquest itinerari és possible contemplar excepcionals postes de sol sobre la ciutat antiga i la façana de la catedral.

Ja en el municipi d'Ames, el Camí arriba al n & uacute; nucli de Augapesada, que conserva un petit & ntildi, o pont d'origen medieval, abans d'iniciar la ascensi & oacute; l'alt de la mar de Ovellas, des del qual es contempla en tota la seva esplendor la vall d'A Ma & iacute; a.

Estem en una zona que ofereix tamb & eacute; n interessants exemples d'arquitectura religiosa, com l'església barroca de Trasmonte, i de construccions tradicionals, que tenen el seu culminaci & oacute; al n & uacute; nucli de Ponte Maceira. Les cases, i les restes de cotó & uacute; s antic molí restaurat, es reparteixen a ambdues ribes del r & iacute; o Tambre, comunicades pel pont m & eacute; s significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bella construcci & oacute; de ??finals del segle XIV, reconstruïda al XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del finisterre.

A l'altre costat del pont s'obre per al caminant la comarca de A Barcala, de gran producci & oacute; l & agrave; CTEA i c & agrave; rnica.

Negreira, capital d'aquesta comarca, és lamajor poblaci & oacute; & ndash; supera els dos mil habitants & ndash; que creua el pelegrí abans d'arribar a la costa. El pazo de Chancela dóna pas a aquesta localitat, en l'escut es representa el pont que amb la seva destrucci & oacute; hi haur & iacute; a tallat el pas als soldats que empaitava & iacute; an als disc & iacute; xebles de Sant Jaume que hu & iacute; an del llegat romà de Fisterra.

Negreira, vila d'origen medieval a què fa referència Ernest Hemingway en la novel·la Per qui toquen les campanes, té en el pazo d'O Cot & oacute;, fortalesa medieval restaurada al segle XVII, i en la contigua capella de Sant Maure , els seus monuments m & agrave; s caracter & iacute; stics.

                                   
            
            
Itinerari Camí Fisterra
            
            


2. Negreira - Olveiroa

Pujar

Distància: 33 Km.Temps: 07:00 h.
Negreira - Olveiroa

Un petit & ntilde; o pont sobre el r & iacute; o Barcala sit & uacute; a al pelegrí a la sortida de Negreira. La ruta torna a coincidir en diversos punts, al llarg d'aquest tram, amb l'antic camí ral a Fisterra. As & iacute; ens ho recorden llocs com Camí & ntilde, o Real i Portocami & ntilde; o.

Per moments, el trajecte recorre zones de l'altiplà que permeten àmplies perspectives sobre terres dels municipis de Negreira i Mazaricos, aquest & uacute; últim ja a la comarca de Xallas, coneguda, sobretot, per la seva artesania & iacute; a de Cester & iacute; ai els seus originals barrets femenins, realitzats en palla.

Una altra caracter & iacute; stica d'aquest tram és la seva arquitectura popular, que ha sobreviscut en part en els n & uacute; nuclis rurals, amb modestos però bells i variats exemples i alg & uacute; n conjunt de h & oacute; correus & ndash; construccions destinades a la conservaci & oacute ; n dels productes del camp & ndash; de notable bellesa, com, entre d'altres, els del lloc de Maro& Ntilde; es, que tamb & eacute; n compte en els seus voltants amb l'església rom & agrave; nica de Santa Mari & ntilde; a.

Un dels punts de major inter & eacute; s paisatg & iacute; stic s'ofereix al caminant als contraforts de la muntanya Aro (556 m), des del qual es contempla part de la comarca de Terra de Xallas.

A la part final d'aquest tram l'aigua és la gran protagonista. El r & iacute; o Xallas i les seves riberes es fan presents sobretot en Ponteolveira, el pont, construït al segle XVI i reformat posteriorment, sit & uacute; a al caminant en terres del municipi de Dumbr & iacute; a. La ruta, que discorre pr & oacute; xima a l'embassament d'A Fervenza, sobre el Xallas, toca a la seva fi quan s'arriba al lloc de Olveiroa, de nou amb notables exemples de l'arquitectura popular de la zona.

                                        
            
            
Itinerari Camí Fisterra
            
            


3. Olveiroa - Fisterra

Pujar

Distància: 35 Km.Temps: 07:30 h.
Olveiroa - Fisterra

A la sortida d'Hospital, un llogaret que va comptar & oacute; amb un modest hospital per a pelegrins avui desaparegut, el Camí es bifurca: ser & agrave; cal decidir si se segueix la ruta que porta a Fisterra o la que condueix a Mux & iacute; ai al santuari de A Barca.

Si el viatger es dirigeix ??en primer lloc a Fisterra, el camí us duran a & agrave; als voltants del santuari de A Nosa Es & ntilde; ora das Neves (s. XVIII), amb el seu & ldquo; font santa & rdquo; i una concorreguda romer & iacute; a cada 8 de setembre, ia la tamb & eacute; n popular ermita de Sant Pere M & agrave; rtir, amb una altra font & ldquo; miraculosa & rdquo; per variades malalties. Ja en l'alt d'O Cruceiro dóna Armada (247 m), el caminant preveu, per primera vegada, a la lejan & iacute; a a & uacute; s, el cap Fisterra.

El cap és el s & iacute; mbol de la comarca del mateix nom, per la qual viatjarem en el que queda de camí tant si ens dirigim a Fisterra com si ho fem cap a Mux & iacute; a. Aquesta comarca, donada com poques a tot tipus de llegendes, compta amb una de les franges costaneres de major bellesa de la Pen & iacute; nsula Ib & eacute; rica, en la qual s'alternen els grans i tranquils arenals amb abruptes formacions rocoses i un mar brau com pocs. El marisqueig, la pesca i l'agricultura, amb productes artesanals de gran qualitat, tamb & eacute; contribueixen a fer de la zona un per & iacute; so per a la vista i els sentits.

Cee, la primera localitat de la comarca a la qual arriba el pelegrí, compta amb una notable activitat comercial destaca el seu mercat dominical i de serveis. El pazo d'O Cot & oacute; i l'edifici decimon & oacute; nic de la Fundaci & oacute; Fernando Blanco són dos dels s & iacute; mbols de la localitat, en la qual tamb & eacute; n destaca l'església de A Xunqueira, de capçalera g & oacute; tica.

Molt pr & oacute; xima a Cee est & agrave; la vila de Corcubi & oacute;, que conserva un casc antic declarat conjunt hist & oacute; ric-art & iacute; stic, reflex en gran emdua de l'antiga rellevància del seu port. L'església de Sant Marc, g & oacute; tic-marinera i neog & oacute; tica, deu el seu nom a la imatge del patró de la localitat, una obra en fusta Passeig de Corcubi & oacute;, amb Cee al fons Drassana de Cee policromada, d'origen italià , de finals del segle XV. Corcubi & oacute; rendeix culte a la riquesa marisquera de la zona celebrant el primer s & agrave; vat d'agost de cada a & ntilde, o la & nbsp; Festa de la Cloïssa.

El camí arriba a Fisterra despr & eacute; s de vorejar, durant uns dos quil & oacute; metres, les formacions dunars de la bella i extensa platja de Langosteira. Fisterra, localitat de forts mariners i pescadors, est & agrave; lligada a la tradici & oacute; jacobea des dels seus inicis.

I l'epicentre d'aquesta relaci & oacute; és l'església de Santa Mar & iacute; a des Àrees, d'origen medieval, situada a les & nbsp; afores de la localitat, camí del cap Fisterra. Una arcada, que es considera que form & oacute; part del desaparecido hospital medieval de pelegrins, dóna pas a un temple en el qual brilla amb llum pròpia el Sant Crist de Fisterra, singular talla del segle XIV que segons & uacute; n la llegenda va aparèixer & oacute; a la costa despr & eacute; s de ser llançat a l'aigua per un vaixell durant una tempesta. Per a molts antics pelegrins, la visita, després de la peregrinaci & oacute; na Santiago, a la qual consideraven la m & agrave; s occidental de les representacions de Crist era una forma id & oacute; nia de culminar el seu viatge.

Fisterra celebra cada Setmana Santa la festa del Sant Crist, declarada d'Inter & eacute; s Tur & iacute; stic Nacional. Es tracta d'una representaci & oacute; de ??la vida i mort de Jes & uacute; s que arriba al seu apogeu el diumenge de Pasqua amb la seva resurrecci & oacute;, bail & agrave; ndose, com colof & oacute;, una antiga i singular dansa (& ldquo; a dansa des àrees & rdquo;). La representaci & oacute; la realitzen actors no professionals, veïns de Fisterra.

A m & eacute; s de la capella barrocadel Sant Crist (1695), destaca en el temple de Santa Mar & iacute; a des Àrees la renaixentista de


4. Fisterra - Muxía

Pujar

Distància: 29 Km.Temps: 6:00 h.
Fisterra - Muxía

Explica la tradici & oacute; que la Mare de Déu Mar & iacute; a RECAL & oacute; en un vaixell de pedra en el que avui és el santuari de A Barca, a Mux & iacute; a, per donar & agrave; nims l'ap & oacute; STOL Santiago en la seva predicar & oacute; pel nord-oest de la Pen & iacute; nsula Ib & eacute; rica. D'aquí & iacute; part la significaci & oacute; jacobea d'aquest lloc i el seu inclusivament & oacute; en les rutes jacobees des de l'edat mitjana.

La distància entre Fisterra i A Barca és de 31 quil & oacute; metres. La primera i immediata cita és Sant Martí & ntilde; o de Duio, en els voltants del & nbsp; es amagar & iacute; an les ruïnes de la desapareguda ciutat de Dugium. Segons & uacute; n la tradici & oacute; medieval, aqu & iacute; residu & iacute; a el llegat de Roma a què els disc & iacute; xebles de Santiago es van dirigir perquè autoritzessin la sepultura en terra compostel·lana de les restes del ap & oacute; STOL.

El camí avança entre llogarets, camps de conreu, boscos i la presència del mar, amb platges tan agrestes com la deO Rostre, fins a la petita & ntilde; a r & iacute; a de Lires, on és possible contemplar una notable varietat d'aus. A la ruta es troben singulars mostres d'arquitectura rural tradicional barrejades amb notables esglésies, com les d'origen rom & agrave; nic de Santa Leocadia de Frixe i Santa Mar & iacute; a de Morquinti & agrave; n.

El & uacute; últim esforç abans de Mux & iacute; a el representa la pujada a l'alt d'As Aferroas (289 m), amb les seves àmplies vistes. La platja de Lourido és l'avantsala d'aquesta localitat, situada en un bell entorn costaner. Fundada al segle XII, Mux & iacute; a explotacions de color cada mes de juliol amb les festes del Carme i la seva vistosa i concorreguda procesi & oacute; mar & iacute; ma. La localitat té en la pesca i l'artesania & iacute; a de la punta dos dels seus activitats m & eacute; s caracter & iacute; stiques.

Des de Mux & iacute; a, el santuari de A Nosa Es & ntilde; ora da Barca est & agrave; a un pas. A & eacute; l s'arriba vorejant la Muntanya Corpi & ntilde; o,pel & ldquo; Cami & ntilde; o dóna Pel & rdquo; (Camí de la Pell), es & iacute; denominat perquè en els seus voltants se situava una font en la qual els pelegrins es aseaban & ndash, un s & iacute; mbol de purificaci & oacute; i respecte al final de la ruta & ndash; abans d'entrar al santuari.

                                        
            
            
Itinerari Camí Fisterra
            
            


5. Albergues y hoteles

Pujar


Albergs

Negreira
Edifici de nova planta
R & uacute; a Patrocini s / n. Negreira
22 places
3 places per a bicicletes
Pr & oacute; xim alberg, a 33,2 km
(Olveiroa, Dumbr & iacute; a)

Olveiroa
Rehabilitaci & oacute; d'un n & uacute; nucli
d'edificacions tradicionals del pa & iacute; s *
Olveira, s / n. Dumbr & iacute; a
34 places
Places per a bicicletes
Pr & oacute; xim alberg,
a 30 km (Fisterra);
a 29 km (Mux & iacute; a)

Fisterra
Rehabilitaci & oacute; d'edifici *
R & uacute; a Reial, 2. Fisterra
18 places
Places per a bicicletes
Mux & iacute; a
Edifici de nova planta
R & uacute; a Enfesto, 22. Mux & iacute; a
32 (+ 32) places

                                       
            
Albergs Camí de Fisterra
            
                          

Hotels

Negreira
Hotel Tamara - 2 estrelles
Av. De Sant Jaume, s / n
Tel & eacute; fon: 981885201
Web: http://www.hotel-tamara.com/
E-Mail: info@hotel-tamara.com

Olveiroa
Pensi & oacute; As P & iacute; es - 3 estrelles
Tel & eacute; fon: 981741520

Fisterra
Hotel R & uacute; stic Insula Finisterrae - 2 estrelles
C. A insula, 76
Web: http://www.insulafinisterrae.com/inicio.htm
E-mail: info@insulafinisterrae.com


Descarregar arxius



PDF         Mapa         kml         kmz         gpx         zip





© Entre Montañas ©