Aquest massís està inclòs dins de la Reserva de la biosfera Ordesa-Viñamala declarada per la UNESCO el 1997.


"/>
caAquesta pàgina ha estat traduïda mitjançant un traductor automàtic. Lamentem els errors que hi puguis trobar.
Twitter
Facebook
Google Plus
Youtube
RSS SiteRSS Blog
News Letter
Travessies Ascensions GR Rutes Himàlaia Illes Via ferrada Altres Per Zones Submarinisme Veure totes les rutes a Google Maps
Crea la teva ruta Contacteu Qui som Foro Entre Montañas Blog Entre Montañas
 Monte Perdido...
Huesca - 1 Etapes - 8Km. - 1.200Pos/1.200Neg - Alt - Recorregut anada i tornada - setembre 2005
cargando..
Cargando Google Maps...
On Sóc:   Home > Ascensions > Monte Perdido
Tornar

Hoja  Monte Perdido...






Mont Perdut és el massís calcari més alt del Pirineu i d'Europa. El seu bec de major altitud és el Mont Perdut amb 3.355 m.

El massís del Mont Perdut, conegut per les Tres Sorores o Treserols, el componen els Pics del Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Añisclo (3.263 m) anomenat també, aquest últim, Soum de Ramond , dedicat al pireneísta Louis Ramond de Carbonières, el primer que va pujar i ho va explicar. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 m.

El massís del Mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, constituït al seu torn per 4 valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al Sud-oest, Añisclo al Sud, Escuaín al Sud-est i Pineta a l'Est. Part del massís s'interna al Nord en territori francès, formant part del Parc National des Pyrénées, destacant la Vall i Circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d'EUROPA, amb més de 400 metres de caiguda vertical.

A la cara nord del Mont Perdut es troba un dels pocs glaceres que segueixen existint al Pirineu, tot i que en lent però continu retrocés. Es tracta d'una llengua amb molta pendent, que té un front d'uns 750 metres i va des dels 2.700 als 3.250 metres d'alçada.

Entre els muntanyencs, el Mont Perdut gaudeix d'una gran popularitat a causa de que és un tresmil relativament fàcil d'escometre. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.200 m), on és habitual pernoctar, i el canal de "la escupidera", un dels punts negres del Pirineu on s'ha matat molta gent intentant arribar al cim.

Aquest massís està inclòs dins de la Reserva de la biosfera Ordesa-Viñamala declarada per la UNESCO el 1997.



Resumen de la ruta
lugar Lugar Número de estapas Días Longitud Longitud Desnivel Positivo Desnivel Desnivel Positivo Desnivel Negativo Desnivel Desnivel Negativo Dificultad Dificultad Tipo de ruta
Tipo ruta
Huesca 1 8 Km. 1200 m. 1200 m. Alta Recorrido de Ida y Vuelta


Monte Perdido | Entre Montañas



1. Monte Perdido

Pujar

Distància: 8 Km.Desnivell 1.200 m. - Desnivell 1.200 m.Temps: 10 h.
Monte Perdido

El punt de partida més freqüent és el refugi de Góriz. S'accedeix al mateix bé per l'aparcament del Parc Nacional d'Ordesa des de Torla per carretera asfaltada (a l'estiu amb autobús des de Torla) des d'aquí caminant 3: 30-4 h. seguint el GR 11.

També podem anar des de Nerín per la pista de Torla fins a Coll Arenas, després a Coll Gros des d'on es continua a mig vessant per les faldilles de Serra Custòdia tenint vistes de l'impressionant Canó d'Ordesa en 1 h. 30'. A l'estiu hi ha un autobús des de Nerín fins Coll Arenas. Cal trucar amb força dies d'antelació per reservar els bitllets d'autobús ja que en s'omple amb força facilitat.

Nosaltres vam prendre aquesta segona opció.

Des del lloc on ens deixa l'autobús, prenem el camí que tenim a mà dreta. Aquest sender ens condueix a Coll Gros; als nostres peus i des de l'altura a la qual ens trobem, la vall d'Ordesa es veu majestuós. Travessem una faixa de gran pendent i en uns 40 minuts aproximadament, ens situem a l'altura de les Clavilles de Soaso, pas pel qual s'accedeix si es pren la ruta des de la Prada d'Ordesa.

Des d'aquest punt, aviat s'albira el refugi de Goriz.

Un cop a Goriz cal pujar de front, gairebé en línia perpendicular a la petita esplanada on s'alça el refugi, no prendre el de la dreta, que sembla més apropiat. Aquest tros, encara que sense complicació, es fa pesat perquè requereix pujar esglaonadament nombrosos desnivells.

A continuació seguim pujant per una xemeneia en ziga-zaga. Un cop superada, arribem ha un altre lloc problemàtic característic per la "pedrera". És important seguir les fites adequadament per optar pel camí més segur, així evitarem situacions de risc. Aquest terreny és complicat, ja que el pendent i el relliscós del terreny dificulten la marxa.

A uns metres per arribar a Llac Gelat hem de creuar una paret per la qual flueix un pepetit brollador; la seva estretor i la pedra mullada obliguen a travessar amb especial cura aquests pocs metres.

De nou el terreny ens ofereix la possibilitat d'optar per dos camins, un balcó, pas més curt, i un petit sender que el voreja, una mica més llarg, i ben marcat per fites. Al seu terme, i després de pujar un petit desnivell de pedra podem albirar el Llac Gelat i la escupidera.

El camí és estret, i discorre pels balcons i parets que dibuixen la cara nord de la muntanya. El sender es talla i hem de grimpar uns metres per una roca que dóna pas a la pedriza, últim obstacle abans de l'anhelada cim.

És la superfície de major dificultat amb neu i gel. La pedra solta i l'enorme pendent t'obliguen a anar de quatre grapes gairebé el trajecte complet. Has de buscar pedres fixes a què agafar, ja que en no poques ocasions, en intentar fer un pas endavant, et rellisques i acabes donant tres al darrere.

Superat aquest escull, la petitaelevació que ens separa de la cimera és un petit passeig que desemboca en un dels més bells escenaris que es poden contemplar, tota la grandesa dels Pirineus al teu voltant. Tot el cansament que ens ha provocat la pujada es torna emoció quan gaudim de les vistes dels 3.355 metres sobre el qual ens hem alçat.


Descarregar arxius



PDF         Mapa         kml         kmz         gpx         zip





© Entre Montañas ©